Aquesta coseta tan petita i tan delicada, de només 500gr de pes és la Maia, la gata que han adoptat la Sandra i l'Andreu i q vaig tenir la sort de conèixer el divendres.
Veure-la taaaaaan petitona em va fer recordar dues coses: quan la Nuska (la gata q tinc apadrinada si més no a casa el Lluís i l'Olga que són uns pares adoptius "estupendus") era petita com la Maia i només tenia ganes de jugar, i només se li veia el cap de lo gran q el tenia i com no parava i el Marc i jo l'anavem a cuidar els matins.... I la segona cosa és q sempre he pensat q donaria bona part del q tinc i delq no tinc per haver vist a la Marley amb l'edat de la Nuska i la Maia, petites petites amb ganes de jugar com una boja, haver-la malcriat (encara mooooolt més!) des del primer mes de vida....
En fi, sigui com sigui les tres gates, les ninetes dels meus ulls, especials com si soles elles mateixes i q de ben segur q si es volguéssin conèixer serien grans amigues com ho som nosaltres q les cuidem.
Aquí us posso tb una foto de la Nuska i una altra de la Marley a la que ja coneixeu i lo que us queda.....
.jpg)
.jpg)
No em direu q no són una autèntica monadaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
2 comentaris:
La veritat és que les tres són una monada! Avui li hem comprat un rascador a la Maia per veure si es distreu una mica pq nosaltres anem plens d'esgarrinxades!!! No et faci pena no haver tingut a la Marley tant petitona pq quan són tant petites són molt maques però molt pesades! (excepte quan veniu vosaltres i fa veure que és un angelet). A més, la Marley és maquíssima i molt carinyosa, nosaltres també ens l'estimem molt encara que la veiem poquet.
aaaaaaaaaaaa, quina cosetaaaaaa, aaaaaaaaaa...m'encanten els gats!!! però mai en podré tenir...be, q hi farem...
poseu més fotos!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada