Gossos en directe

Recordeu que us vaig dir que se'm remouria alguna cosa en el concert? No estava gens equivocada tot i que no van tocat Temps Mort... Alguna cosa es va despertar ahir dins meu... Després d'haver estat sense anar a un concert de Gossos mooooolt temps(potser massa) ahir se'm va obrir una porteta dins meu i va deixar anar una exploció de sensacions magnífiques: records entranyables i emoció controlada, sorpreses sempre agradables (sobretot l'actuació estelar de Maccaco!).... i va haver, doncs, estones per tot!
Van tocar cançons d'Oxígen però també de discs passats, cançons de sempre com Comdemnats (q no hi podia faltar ni ahir ni en cap concert) I vaig descobrir que moltes de les seves cançons em recordaven a molta de la gent que estimo: vaig pensar en el Lluís i l'Olga quan van tocar Pareu el món, vaig pensar en la Irina quen van tocar en el penúltim bis Quan et sentis de marbre, però sobretot vaig pensar en la Sandra quan van tocar la versió de Sun is Shining del'amic Marley. A la Sandra la vaig trobar a faltar durant tooooot el concert al meu costat, cantant i emocionant-nos juntes com sempre hem fet en els concerts... i ahir no hi era. Quan vaig sentir els acords de la cançó van explotar en el meu cap milions de records: quan ens vam conèixer, la universitat, el kas limón, la primera rallada al peugeot, el sarandonga, les etiques de la coca cola, les kikers, la foto de l'orla, la tipi, la cigron girl, les manis, els talladets de després de dinar, els examens, l'excursió al cony de coves aquelles, l'hemeroteca, els concerts de Gossos pel Bages, el Mercat de Música Viva de Vic, Menorca.... Milers de records que escrits akí no semblen tenir massa gràcia però a mi em van fer adonar ahir, potser un pèl massa tard, el que estimo a la meva Sandra, el que la trobo a faltar i el que ha significat per mi i el que significa....simplement perquè és una magnífica persona.... I paro q m'estic emocionant pensant en tot el que li dec i no sé pas com li tornaré.

Em permeto un petit canvi en el post.... Us posso la sorpresiva actuació del Dani Macaco en la, que per és, la millor canço d'Oxígen!!! Jutgeu vosaltres mateixos! ( I si, la q se sent cridar més q cantar de fons sóc jo.... jajjajajaj!)