Per fiiiiiiiiii!

Cada dia, des de que ens vam comprar el pis, com si fos una mena de ritual, quan arribava a casa al replà del 2n pis apretava el botó de l'ascensor i res de res.... una mica amb el sentiment de derrota obria la porta suspirava i em prometia a mi mateixa q demà sens falta trucaria a la gestoria per cagar-me en tot....
Ahir com qui no vol la cosa i amb el Marc protestant pq li fan mal els genolls de pujar tantes escales (des del pàrquing és un passeig, la veritat....) vaig apretar el botó de l'ascensor com qui no vol la cosa repetin per enèssima vegada el meu mini ritual diari.... i TXAAAAAAANT TAXXXXXXAAAAANT... miracle el botó es va encendre!!!!! I el motor de l'ascensor va començar a funcionar!
El marc, amb el seu optimisme habitual, que ja stava obrint la porta de casa, no s'ho acabava de creure i es pensava que estava de conya però quan la porta es va obris: guuuuuuaaaaaauuuuuu quin ascensor: amb el seu mirall, amb la seva llum tan clar i tan nou!!
Aquest matí ha sigut tot un gust només haver d'apretar el botó de la -1 i deixar q el famant ascensor fes la resta!!

La meva mare, la millor del món!

Estic començant a entendre el q vol dir ser una "madre corage"
Joder és q la miro i penso q quan a mi m'arribi el moment no sabré fer ni la meitat de coses de les q fa ella: sempre hi és, sempre sap el q s'ha de fer, el q s'ha de dir o no dir, quina és la decisió correcte,estar a tot arreu...
Aquest dies m'està demostrant q és una persona inigualable en tots els nivells: forta, pacient, decisiva...Sense ella no seria ni la meitat, ni la milèsima part, de persona del q sóc ara pq li dec uuuuuffffff crec q tot li dec i m'encanta perquè la meva mare és la millor del món, la millor mare i la millor persona (del mundo mundial!)

Avui d'excursió!

Si si avui he descobert la línia R5 dels catalans: Manresa-Pl. Espanya!
El trajecte dura 1hora 17 minuts (bbbbbuuuuuffffffff) i la veritat és q no se m'han fet tant tant tant pesats com em pensava. Primer de tot m'he començat a llegir un llibre nou: Los crímenes de Oxford (ja porto 60 pag...jajajajajaj) tbé era de dia i clar contemplar el paisatge, encara q una mica enboirat, tbé ajuda bastant; el tren tampoc no anava ni de bon troç tan ple com el q passa per Sabadell i això també ajuda a relaxar-te.
Ha estat tota una aventura, llarga però una aventura que m'he pres com una excursió de 25 parades..... Ja ho diuen ja: no te acostarás sin saber una cosa más!

Ja estem en campanya

Estic orgullosa de tu!

Perquè no he conegut mai a cap persona tan entusiasmada com tu amb la teva feina, tan entregada i tan feliç! Sé q avui els deixaràs amb la boca ben oberta (tot i els teus "docientos" jajajajaj) i q tindràs un Cum Laude ben merescut pq si hi ha algú q se'l mereix ets tu!
Seràs la primera Doctora en Veterinària de la meva vida (de fet la primera doctorada) i estic emocionada, feliç i súper contenta per tu i per haver compartit part d'aquest camí amb tu!
SÚPER FELICITAAAAAAAAAAAAAAAATS PRECIOSAAAAAAAAAAA!!!!

Nyam nyam!

Serà una regressió al passat o serà pq en el fons, mooooolt en el fons, sóc com una nena petita gran però mira q m'encanten les farinetes ( les de cereals sobretot!) nyammmmmmmmm i espero amb candeletes q arribi el cap de setmana per preparar-me grans vols de farinetes q em menjo amb delit.... i la gent quan els hi explico amb miren amb cara rara... jajajajja... i jo penso uuufffff no sabeu el q us esteu perdent!!!

M'encanten!

Sweeney Tood!

Ahir va ser una vetllada estupenda....!!!! Vam nar amb la Montse i la Sandra a veure la nova peli de Tim Burton, la més q esperada i desitjada Sweeney Tood!!
Buf de la peli no tinc paraules: em va encantar! Mira q em pensava q després del gran reord q tinc de l'obra de teatre (q ja fa uns 12 anys q van fer a Bcn!) la peli potser em podria defraudar una mica però no.... el Johnny estupendo, borda el paper, i canta de maravella (se li pot demanar alguna més?????) és q fins hi tot caracteritzt de malefic barber assassí té aquell encant q sempre l'acompanya.... q guapo q és!!! ;)
La peli en general: Genial, estupenda, fidel a l'obra original i molt ben aconseguida.... total i en resum: recomanable al 100%%%%%!
I clar... per acabar la vetllada un sopar, lleugeret després de la paperinassa de crispetes!, al Vienna amenitzat per plans infinits.... Total q genial,q em va encantar, q em vaig sentir feliç!!!
Nenessssssssssss quan ho repetim????

Optimisme VS Pessimisme

Quan la mama em va pregunatr si no estava contenta.... bbuuufffff.. si clar q ho estava, em penso q no havia desitjat mai tan una cosa, xo clar mentre m'ho preguntava anavem de nou cap a la quarta planta de l'hospital i això em fa tenir una ombra negra a l'ànima q potser està eclipsant la meva més q merescuda alegria...

I és q així és la vida: una de freda i una de calenta, q hem d'apendre a equilibrar i q les coses bones passin per davant d les dolentes sempre... jo ho estic intentant apendre a fer xo potser avui no me'n surto massa... potser dilluns tindré un motiu més d'alegria, només potser...

Ai... la Irina em fotrà bronca eh?? xo avui, potser quan menys ho hauria de fer, veig l'ampolla de nou mig buida!

22/02

Avui és dia 21... el q vol dir q demà és 22, 22 de febrer.... se m'ha fet taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant llarg taaaaaaaaaaaaaaaant taaaaaaaaaaaaaaaant xo ja està akí. Intento ser lo més negativa q puc per no caure des de massa amunt encara que sé q cauré de totes meneres.... Perquè en el fons molt en el fons requetefons meu encara somio q em vindrà a buscar un núvol q em farà volar i tocar el cel!

Complexes

Avui tinc complexe... aviam aviam... de contestador automàtic!!! oleoleoeloelole si nois.... porto 3 hores trucant sense parar a contactes de l'equip directiu per convidar-los a l'acte institucional del dia 26... i dale tota l'estona amb el mateix discurs i tota l'estona igual i un altre cop i un altre... semblo un verdader contestador!!! I total la majoria de gent ni s'hi posa però tampoc et diuen clarament q NO amb lo poc q costa... i ale mil contactes penjats esperant q diguin si o no....brbrbrbrbrbrbrbrbbrbrbrbrb. La gent és una mica (massa) impresentable!

Jo també em faig autoregals

M'ha agradat això q fa la Montse de fer-se autoregals i m'ho copio.... avui, per fiiiiiiiiiiiiiiii, m'he comprat el cd de Mishimaaaaaaaaaaaaaaa ole i ole!!!!!! Per no dir q tbé m'he autoregalat unes entrades per anar a veure "La Plaça del Diamant" el 20 d'abril i unes altres per anar al concert del Gossos a l'Auditori el 4 d'abril... bbuuuuuuuffffff.... qualsevol diu ara q jo no tinc mai capricis...!!! Ai ai ai

Passions

Els que em coneixeu bé sabeu q tinc algunes (moltes!!) passions ;) Dos d'aquestes són la història i la lectura (q hem heredat, tan el tete com jo, de la mama!) Fa ja un temps que m'ha donat per llegir llibres històrics (claaaaaaaaaro és el q té ser historiadora!!), dels 4 últims tres dedicats al nazisme i un, l'últim, a un tristíssim episodi de la postguerra espanyola. No acostumo a recomenar aquest tipus de llibres pq sé q és la meva passió i no la dels altres... però jo ja sabia q era un llibre especial (molt abans de q fessin la pel.lícula) i per això li vaig regalar a les meves avies, testimonis reals d'aquella època... i ara la iaia Manu me l'ha deixat a mi i jo l'he deborat, l'he disfrutat, l'he plorat, he recordat el pq em faig fer historiadora....
I, mira, q trencant amb els meus principis us el recomano... i si no us agrada llegir us mireu la peli q està treta del llibre... q aki n'hi ha per tots!!
Un llibre sencill, clar, directe i q ens deixa el testimoni de les atrocitats d'un règim il.legal i mesquí (i vale... ja sé q la mama mentre llegeix això ja té el dit preparat per dir-me q en aquesta guerra tots els bàndols van fer mal... llàstima que aquest episodi va succeïr quan Madrid ja havia caigut i la Guerra Civil acabat)
Cal no oblidar pq si no sabem aprofitar-nos de la història viurem a les fosques la resta de les nostres vides (la frase no és meva però és una veritat com un temple!) Ale!

Portes que es tanquen...oportunitats que es perden?

Una porta es tanca i altres, sens dubte, s'obriran!
Faci el q faci, decideixi el q decideixi sempre acabaré pensant en el "i si...."
Com la mama diu: si ja sé q ha de ser q no pq maxacar-me el cervell pensant en el si???? Doncs és q no i no i punt.... I la veritat és que sé q pasaré dies i dies pensant pq per mi acabarà sent una oportunitat perduda i una porta q se'm tanca en un futur més q incert.... només espero que la conta enrera pel pròxim divendres em distregui una mica!
Quin "carrerón": dos reptes en menys d'una setmana...!

En el fons.... et trobo a faltar!

Quin sentiment.... trobar a faltar a alguna persona és un sentiment noble pq significa q te l'estimes, és un sentiment dur pq significa q pel motiu q sigui no hi és, i en el meu cas és un sentiment més q amagat oblidat....
Des de q no hi ets m'auto-obligo inconscientment a no pensar q no hi ets, a no donar-li importància.... però, com ahir, quan alguna cosa, persona, olor, situació em recorda q no hi sou un sentiment punyent em golpeja i prenc consciència de q si, q et trobo a faltar i cada cop més q mai.... I és una merda, inconscient, però una merda.

Estem o no estem "burnout"???

Et pots pensar que si o et pots pensar que no però llegir l'artícle publicat avui al 20Minutos et pot fer obrir els ulls i tenir una sorpresa... que no sempre són agradables ni sempre són desagradables, som com volguem que siguin, com necessitem que siguin... I sigui el que sigui el que hagui de ser serà!

1r aniversari del blog!!!

No, no m'ha passat per alt... però els innombrables problemes de connexió des de casa m'obliga a fer cures de desintoxicació d'Internet durant el cap de setmana i, per tant, no vaig poder fer post especial per celebrar el 1r ANIVERSARI del blog, del meu món.
En aquest any m'ha pasat de tot... i tenir el blog m'ha ajudat molt moltíssim. I lo més important és q em fa il.lusió tenir-lo i mantenir-lo, escriure i reflexionar i q m'escriviu i refelxioneu amb mi (tot i q últimamanet alguns més q altres!)... fins i tot em foteu bronca (jajajajja) !!!!
A vegades escrius el q sents i vas veient la reacció q la gent del teu voltant té... i és bonic! I saps q hi ha gent q entra i q llegeix xo no escriu, gent q es manté al marge de tu i fins i tot de la teva vida (a vegades per voluntat pròpia) i tot i així segueix entrant... estrany però real! I, encara q no hauria de ser així, penso q tothom hi té cabuda en aquest món, per això es va idear i per això és una realitat....
I q duri!!

La copa aquest any és verd i negre

Aquest any i despré d'onze anys ja ho podem dir i amb la boca ben gran: La Penya, la meva Penya, ha guanyat la Copa del Rei!!! Wwwwwwwooooooooowwwwwwwww.... i m'encanta!
FORÇAAAAAAAAAAAAAAA PENYAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!

Que espereu?

Avui més que mai em pregunto q espera la gent de mi... I dubto, dubto de si faig les coses ben fetes, si faig el que he de fer, si cal fer-ho, si faig tot el que es necessita o si podria fer més.
Ja veieu... jo i els meus dilems, per no variar!

I tu de què tens forma???

Ai nenes la revolució ha arribat!! Us recordeu ja fa temps van començar un estudi en el q agafaven diferents grups de dones espanyoles per fer-los un estudi de les sevs mides i així poder establir un únic patronatge???? Doncs bé.... ja tenim akí els resultats...jajajajajaja.. q bóooooooooooooo tan estudi i tantes mandangues per acabar esclarint q la majoria de les dones d'auqesta societat tenim tipo botijo de tota la vida!
Ben bé no saben q fer per tenir.nos entretinguts... ara bé, si això ha de servir per fotre un ko a les anorexies, bulímies i mandangues varies que viva el diàbolo, la campana i al mare q ens va parir les caderes i els culetes!!!
(Per soposat jo sóc Diàbolo i tu? q ets?)

Inconsciència col.lectiva

És típic del gènere humà mirar cap a l'altra banda quan hi ha un problema. Ja fa dies, temps, que tenim entre mans un "gran problema": i és q no tenim aigua, gens d'aigua.
I el pitjor de tot i el q més em fa patir és que no ens sóm gens conscients, sempre tenim a la boca o al pensament el bé per una mica no passarà res, si home si segur q no n'hi ha per tant, si aquell passa jo també.... I aquest gran problema acaba sent una notícia de quarta plana.
I és tan trist, pq realment no ens estem adonant de que això, aquest cop, va en serio, de que d'akí a pocs dies tindrem retsriccions, de que potser no ens podrem dutxar quan volguem, ni cuinar ni tan sols netejar.... i nosaltres seguim erre q erre.
No costa tant: tancar la dutxa mentre t'ensabones, possar la rentarroba i el rentaplats ben plens, posar a les aixetes els estalviadors d'aigua, fer servir la tirada curta de la cadena o possar un pes a la cisterna, guardar l'aigua de la dutxa mentre esperes a que surti calenta i fer-la servir per regar o fregar..... Potser sembla poc, cadascú amb la seva consciència sabrà q està fent i q cal fer.
No deixem q l'aigua sigui el motiu de la III Guerra Mundial, jo crec q encara pot estar a les nostres mans!

El món al revés: els andalusos volen parlar català!

Ahir va saltar a la llum una notícia q em va deixar estorada i el primer q em va passar pel cap va ser: ole i ole amb un parell de pebrots els andalusos!
Resulta q a Andalusia volen q en les escoles oficials d'idiomes es pugui ensenyar català, euskera i gallec.... d'altra banda una cosa la mar de normal tenint en compte l'oficialitat de les mateixes. (deixaré de banda q notícies com aquestes saltin a la llum en moments previs a les companyes electorals i a l'ús partidista q se'n puguin fer!)
No sé si em va sorpendre més la notícia en si o el fet de que hagin sigut els andalusos els primers en destapar la caixa dels trons o q.... Soposo q no era massa conscient, després dels atacs continuats als nacionalismes per part de les Espanyes, que algú tingués una inquietut tan notoria per apendre la nostra cultura.... si més no es força interessant i, sobretot, esperançador!! Esperem q tiri endavant i no es quedi en una promesa electoral més....

Moments

Els dimarts no m'agraden massa per varies coses, principalment pq treballo fins les 20 i això, no ens enganyem és un pal... Però fa un parell de setmanes que el fet d'entrar a les 10 significa poder-me llevar una mica més tard i significa q baixo fins la UAB amb la Irina!
És una horeta q compratim, i aquesta horeta s'ha acabat convertint en la NOSTRA horeta, el nostre moment: xerrem i xerrem, fem el cafè, ens barellem per pagar...jajajajaj... i m'agrada poder-me confessar o compartir maldecaps o il.lusions o sensacions... I penso q tenir aquests moments és genial i tothom hauria de poder-ho tenir i compartir amb algú tan genial com ella.... En definitiva, q m'enadonc de q tinc una sort grandisisisisisisima!

Farta!

Estic pensant i m'està coent bastant que sovint la gent fot el q li don la gana i sovint oblida massa ràpid o es contradiu o no pensa en els demés o quan hi pensa és en benefici propi o es penja les medalles quan el mèrit és dels soldats "rassos" (merda segons la Laura).... I no ho trobo just i em fa ràbia em fa posar de mala lluna i em fa de tot tot.... i sabeu q? q la solució està a la meva mà i sabeu q tbé:

A CAGAR HOMBREEEEEEEEEEEEEE!!!

Aquesta nit: Els Pets!!

Ei i mira avui de concert! A Barna a veure Els Pets, els peterrets de la Irineta (per qui no ho sàpiga El Pets són per la Irina el q per mi els Gossos....!!) Aprofitaré q ja estic aki currant fins les 19, q gràcies a dos clients "anònims" de Movistar les entrades ens costen 10€ menys i a que la Irina i el Joan ens ho van dir!!
La mama l'altra dia em va fer memòria d'una samarreta q encara volta per casa (la seva) d'un cop q Els Pets van venir per la Festa Major de SBD... jo crec q corria el 1994...tomaaaaaaaaaaaaa... i lo fort és q la samarreta encara existeix!!! i és q és ben cert q viejos mitos nunca mueren!!!
Fa gràcia pq han passat 14 anys, em doblo l'edat, la vida ha donat mil voltes i sant tornem'hi amb el concert dels Pets... si més no curiós!!
Hem muntat tot un operatiu per poder baixar només amb un cotxe i gastar la meitat de gasolina q no sé jo... espero q ells tres s'hagin enterat... jo només sé q m'haig d'esperar akí! Aniré fent cúa!! jojojojojojo....

Tràmits (i cues)

Oficialment ja sóc Santvicetencaaaaaaaaaaa!!! Ja m'he empadronat (en un tràmit q ha durat cinc minutets de res.... ho veieu com mola viure en un poble!!! oeoeoeoeoeoe)
I així ho reflecteix el meu nou i flamant i recent estrenat DNI (aquest tràmit he tradat uns 90 minuts en fer-lo.... q quedi clar q he nat a Sabadell...brbrbrbrbrbrbrb...sort q el noi q me l'ha fet almenys m'ha donat tema de conversa pq n'hi ha per cagar-se en toooot!)
Avui, doncs, un matí de tràmits!