Avui me n'he adonat de com d'important pot arribar a ser Internet..... Sé q moltes de les persones que llegiran això no s'ho creuran o es pensaran q se m'ha ant l'olla completament... En fi no pretenc convèncer a ningú sinó explicar una història, la meva història: A finals de maig de l'any passat vaig entrar a un foro, al de guia nupcial. El Marc i jo haviem decidit casar-nos i tenia un munt de dubtes sobre papers, jutjats, vestits, llocs.... bbbuuufffff hi penso i m'estresso....
La primera persona amb qui vaig parlar va ser la Irina.... encara guardo el primer privat amb ella i amb ella vaig descobrir la Ruth, l'Ari i, finalment, la Gisela. D'elles només puc dir q si m'he casat i ho he fet com ho vaig fer i em va quedar lo puta mare q em va quadar, en part, va ser per elles... pels seus concells, les sevs converses, els seus ànims.... tot tot tot els hi dec a elles.....
Bé.... arrel de totes aquestes vivencies ha sorgit una amistat, que jo crec sincera, els nostres marits s'han conegut i ara compartim moltes més coses que no pas el casament: vivències, secrets, confidències, vicis, és igual.... però ho fem de cor i no us menteixo quan us dic q si no parlem cada dia ja sembla que ens falti alguna cosa.... Des de que les conec ni que sigui per sms hem parlat.... Elles van ser les primeres en felicitar-me quan vaig sortir de l'Ajuntament de Casserres, amb elles em vaig emocionar quan vaig triar el vestit del meu casament (tb gràcies a elles vaig sapiguer on anar) amb elles vaig saber q l'Ari ens convidava al seu casament, hem anat a sopar, al "Pipas", estem maquinant cosetes especials per un dia especial amb il.lusió....
No sé com dir-vos-ho.... xo està molt clar: Q US ESTIMO CONY!!
