El 2007

Avui marxem cap a Batea a passar el Cap d'Any, per tant quan torni a escriure serà ja el 2008!!

Potser tocaria (i així m'entreno per aquests dies) fer un resum del 2007. I em penso q això em costarà més del q em pensava...

Globalment, possant les coses bones i dolentes a la balança, sé q ha sigut un any bo però les coses dolentes que m'han passat (de fet crec q només "una") han tingut la seva importància tot i q ara crec q ho tinc superadíssim encara hi penso sovint.... Sort q una de les coses positives d'aquest any ha sigut apendre q les coses passen sempre per alguna cosa i q cal buscar el costat positiu d'aquestes coses: evidentment, doncs, allò va passar i ara me n'adonc q potser va ser bo i tot q passés, he recuperat i descobert coses i persones moooooolt més importants que allò q vaig perdre!!

I si, després de tot això, haig de possar un adjectiu al 2007 aquest ha de ser il.lusionant, engrescador, feliç, especial.... només em puc quedar amb un? segur?!!!!!

En fi q, des d'aki, a tothom li desitjo un moooooolt bon any nou 2008 i q el millor del 2007 sigui el pitjor del 2008 i així tots contents!!!

Vaig a veure Mamma Miaaaaaaaa!!!

Q siiiii! q me'n vaig a veure Mamma Miaaaaaa!!! Serà un dia especial, pq anem a veure el musical i pq hi aniré súper ben acompanyada.... siiiii!!!!

BON NADAAAAAAAAAAAL

Demà és Nadal!

Comença una època de menjars, retrobaments, sopars i dinars amb la família i amb els amics.... I a mi m'agrada, m'encanta el Nadal... soposo q des de que un any em va tocar treballar (a l'hospital) i vaig passar el dia de nadal tota sola i el de cap d'any.... des de llavors q el valoro més i m'encanta!! I m'agradaria q tothom q estigui al meu costat pogués sentir el mateix, q és molt maco! La il.lusió de saber q et retrobaràs amb tothom a qui estimes, ni q sigui un dia l'any!

Aquest any el Nadal a casa del Marc amb tota la família completa, i els tres nebots i cagarem el tió. I avui a sopar a casa, un sopar molt molt especial aquest any pq ja en som un de més!!

A tots vosaltres i de tot cor: MOLT BON NADAL!! I UN FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!

Gestions

Aiiiiiiiiiiiiiiii porto tot el matí fent gestions, amunt i avall.... i mal de caps i mil coses....Xo bé si és per arribar a bon port, q espero q si, valdrà mooooooolt la pena!!!!!

Aquest any em penso q els reis vindran amb un regalàs sota el braç! El 2008 em comença a agradar i encara no ha ni començat!

El primer Amic Invisible!!

El dijous,com ja és tradició,abans del sopar de feina fem l'amic invisble amb els companys del segon pis de la funda!

I aquest any em dec haver portat mooooooolt bé pa la meva amiga invisible m'ha fet un regal genial! De fet és tot el q jo volia i necessitava i no m'ha portat res de poma..... eh Dominga???? Q amb el teu sarcasme ja em veia akí un peluix amb olor de poma...jajajajajjaaj... Peròno! Una agenda pel 2008 q ja tinc mig plena...jajajajaj.... una fundapel mòbil súper verd esperançaq m'encantaaaaaaaaa i una piruleta q m'endolçarà l'any, segur q si!

Només dir-li a la Mònica (àlias Dominga) q m'encanta i q em va fer molta molta molta il.lusió!!!!

Jo aquest any vaig tenir sort i em va tocar la Laura.... i el meu regal tbé li va encantar i emocionar! Me n'alegrooooooooooooooooo.... de moment els AI d'aquestes festes van sobre rodessssssssss!

Quina mala llet!

Ens hat petat el pany del maletí de la moto! Soposo q el burru (per posar una cosa suau i q no em renyin....) q ho ha fet es pensava q seriem tan gilipolles de tenir-hi algo a dins.... els cascos o potser tres milions d'euros... no et dic!
Lo més refotut del tot és q ha sigut al pàrquing de casa i, evidentment, això porta a la conclusió q qui ho ha fet és un veí nostre.... No comments!! Això si q és tenir mala llet.
Avui estic molt indignada :(

Desig de nadal

Avui m'ha arribat una postal electrònica amb un desig q m'ha agradat molt i la vull compratir amb tots vosaltres, vaaaaaa inclosa la Dominga q em gasta brometes (mira els comentaris del post anterior):

"El millor regal de nadal és un gran somnriure. Jo espero el teu!
Bon Nadal i els millors desitjos per aquest nou any q comença"

Ben bé com animals

Jur Jur.. a la feina s'estan gestant una mena de conspiracions q ni el Falcon Crest... i per una vegada a la vida jo m'ho miro des de fora, atenta de no perdrem res res res d'aquesta lluita de titans. Venir a treballar és com si estiguéssim sentats davant la TV gaudint d'un d'aquells reportatges del 33 on es veuen lluites entre animals de gran força...només falten les crispetes!Diomiodiomiodiomio on anirem a parar... i demà sopar d'empresa... jajajjajaj la cosa promet! Encara veure alguna estirada del moño q altra, seria un bon colofón final!

I diuen q a Sabadell cadsacú va per ell...

Collons si es descuiden... q els de Sabadell anem a la nostra??? No coneixen a determinada gent q no han trepitjat Sabadell en la seva vidaaaaaaaaaaaaaa.... Ai els tòpics!! Q no són gens bons home...!

El meu lot: una caixa de bombons....

Ja fa dies q veig al tren tot de gent amb caixes de cartró de lots de nadal, fins i tot algun pernil, ampolles de vi.. tots contents cap a casa i jo q penso mira.... hi ha gent q es conforma amb poc o amb molt i n'hi ha d'altres (Marc no vull mirar a ningú) q es queixen fins i tot per tenir lot! No comments....
Doncs avui m'ha tocat el torn a mi... i és q la Fundació aquest anys com el passat s'ha estirat (no massa no fos cas q es trenqués....) i ens ha regalt la súper caixa de bombons. Ei! I estic contenta pq mira menys em donaven a l'ICS o al HGC xo clar a un bon pernilet no li faria pas cap lleig!!!
Bé ja no us dic q ens regalen una ponsetia a repartir entre quatre... vist així millor la deixem al despatx pq portar-nos quatre fulles cada una com q no, la pobre ponsetia no s'ho mereix pas tampoc... quina culpa en té ella???!
En fi, l'any q ve una altre any serà i una altra caixa de bombons cap a casa o no, ja veurem!

16 de desembre= 1r mes

Doncs si, ja estem a 16 de desembre i això vol dir q ja ha passat un mes, el primer! I el millor de tot: tic tan panxa i q duriiiiiiiiii! I evidentment, contentisisisisisisismaaaaaaaaa! Encara q se m'està fent etern, cada dia q passa queda un dia menys i ara ja només 2 mesos de res! Dos mesos d'il.lusió!

Camins

Us heu arribat a plantejar quantes persones coneixem al llarg de la vida? Quantes passen? De quantes n’aprenem i a quantes fem apendre? Quantes ens ensenyen coses? I que totes aquestes persones, a vegades millor per recordar a vegades millor per oblidar, acaben formant part de nosaltres mateixos?? Doncs jo m’ho he estat plantejant aquest matí al tren… procurant no adormir-me per no passar-me la parada i gelada de fred.

Me n’he adonat q en el fons cada una de les persones q ens creuem en la nostra vida, fins i tot amb les q parlem una sola i única vegada, ja formen per sempre més part de nosaltres mateixos... ens moldejem a mesura q anem vivim i clar està que les persones q ens trobem pel camí tenen un paper important en tot aquest procés: uns ens influencien, altres ens estimen, uns ens odien, altres ens parodien, uns ens envejen, altres ens aprecien, uns ens ajuden, altres ens ensenyen..... I entre tots t’acaben formant com a persona, amb lo bo i lo dolent com tot en aquesta vida.

L'arbre

Ja el tenim akí!!!!!

L'arbreeeeeeeeeeee

oeoeoeoeooeoeooeoeoeoeoeoeoeo

En teoria avui, dia de Santa Llúcia, el Marc havia de tenir ganes de fer el pessebre, però una reunió d'aquelles q saps quan comencen però no quan s'acaben han malvaretat els plans....

Això si, almenys, hem aconseguit muntar l'arbre i fer la postal.

A que ens ha quedat guapo??!!!

VISCA EL NADAL!

Trasllat obligat

Ara si q si... ens traslladem. Acabarà sent un trasllat obligat pq són pocs els que hi estan d'¡acord i contents.... jo no, del meu departament ningú està content.
I a més a una zona merda: C. Badagoz... al quinto pino, sense bona comunicació de transport públic, en una kk d'edifici i petit, cutre... Home ja q ho fas fes-ho bé homeeeeeeeee... per fer un querer i no poder no val la pena fer res de res.... Quina pena!

Qualsevol excusa és bona

Doncs això... qualsevol excusa és bona per reunir-nos... tot i q el desembre sigui el mes per excel.lencia de celebracions familiars...
Però és q els desembres no serien pas el mateix sense la celebració de l'aniversari dels avis!!!
Al final el dinar estupendo, els regals els hi van agradar molt, vam passar una molt bona estona i això és el q al cap i a la fi conta... i per soposat....: VAM SABER DE QUI SOM ELS AMICS INVISIBLES!!!! Aquest any ho farem per reis q serà quan coincidirem tots tots tots... emocióooooooooooo intrigaaaaaaaaaaaaaaaa... qui serà serà.... Aiiiii quan falta per reeeeis?????!!!

Enhorabonaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

Tic mooooooolt contenta, molt molt, molt! Us ho mereixeu tot i més, felicitats i endavant!

Per què la vida és bella

Perquè si Irina, pq des de q et conec q veig q la vida és bella tal i com me l'has fet veure tu! I això t'ho deuré tota la vida: fer-me feliç, cuidar-me i estimar-me taaaaaant com ho fas tu cada dia! T'ho mereixes tot!

Jo,
En veure que somrius,
Sóc
El nen que vaig ser ahir.
Si jo vetllo pels teus somnis,
La por ja no vindrà i així sabràs que viure és molt bonic.
Van
Mil llàgrimes al mar.
Tu
Mai no em veuràs plorar.
És que la teva alegria
Amaina el meu dolor i així jo sé que viure és molt bonic.
Sí,
el meu cor sempre serà
Allà on sigui el teu cor si tu no deixes de lluitar.
I
Mai no perdis la il·lusió
Mai no oblidis que al final hi haurà un lloc per a l’amor.
Tu
No deixis de jugar
No
No paris de somiar
Que una nit la tristesa de cop se n’anirà i així sabràs que viure és
molt bonic.
Que una nit la tristesa de cop se n’anirà i així sabràs que viure és
molt bonic.
de cop se n’anirà i així sabràs que viure és molt bonic.

Carcassonne, un conte de fades

M'havien dit q era molt maco i impressionant i q les fotos no li fan justícia....xo fins q no arribes allà no te n'adones de q és realitat... Com pot ser que es mantingui tan tan tan tan bé una ciutat medieval d'aquestes característiques????? És inimaginable i màgic.... a mi m'ha encantat!De nit, de dia, amb llum o sense és ben igual...és maco i especial de totes les maneres possibles!!!
La casa rural una passada, ens va costar una mica trobar-la per problemes estratègics però al final taxaaaaaaaaaaan allà estava i ja ens esperavem... clar! vam arribar dues hores tard!! Per cert, la gent de la casa súper amables i atents... i uns crossants per esmorzaaaaaaaaaaar mmmmmmmmmmmm.... culló amb els gavaxos!!! Crec q és evident q no cal generalitzar, hi ha de tot com a tot arreu!!
Vam tenir temps d'anar tb a Toulusse tot i q plovent! Xo va estar bé pq hi havia com una mena de mercat de nadal q hi venien de tot, com una espècie de fira de reis com la q posen al passeig aki a Sabadell... de figures de pessebre ni una tu!
Vam descobrir q a França, tot i estar al costat de Catalunya, té uns horaris relament estranys i uns menjars súper raros com ara la Causolet....eeeeeeeeccccccccssss!
Ahir tot baixant xino xano ens vam desviar i vam nar a Colliure... maco maco... un poblet de costa especial, petitó xo obert al mar, i on el temps d'hivern fa q et transportis a una atmosfera més càlida i especial si hi cap!
Això si... de catalans....bbbbbbuuuuuuuffffff pleeeeeeeeeeeea vessar a tot arreu... crec q puc afirmar amb rotonditat que he sentit parlar més el català a França q no pas a Catalunya.... i és q té collons la cosa, eh???!
Us recomano el viatge 100%%%%, de fet jo ja hi vull tornar però ja, pq em van quedar mooooooooltes coses per veure xo bé ja se sap q amb 48h no et dóna temps de massa cosa.... Qui s'hi apunta????

60 anys d'amor, amore, amoreto!

Això és amor i del bo!

El divendres els avis fan 60 anys de casats... bbbuuuuffffff... es diu ràpid però si et pares a pensar un moment té tela.... mooooolta tela, oi???!

Doncs res... des d’aquí, encara q no ho llegiran, MOLTÍSISISISISISISIMES FELICITAAAAAAAAAAAATS!!!!!

I diumenge a celebrar-ho requetebé amb (casi) tota la família!!!!

(Jo vull q el meu amor amb el Marc sigui com aquest, per sempre! Tomaaaaaaaaaaaaaa)

Demà demà demà demà.... vamos q nos vamosssssss!

Ja arribat el diaaaaaaaaaaaa, demà marxem a Carcassonne! Oeoeoeoeoeoeoeoe, ja fa molt de temps q ens ve de gust fer aquest viatget.. i sempre per una cosa i o una altra no hi havia manera... Però els astres s’han conjurat i demà carretera i mantaaaaaaaaaa! A més us imagineu un poble medieval decorat de Nadal ?????? Serà la bombaaaaaaaaaaaaaa!!!! I veurem Toulusse, i la ruta dels càtars i tot el q tinguem temps de veure!!!!!!

Aquests dos últims anys sempre intento no quedar-me a casa... per mi el pont del desembre és una mica trist perquè tal dia com el divendres farà dos anys q l’Albert va marxar a viure a Mèxic. L’any passat vam disfrutar com berros a Holanda, a casa el Bernat! I aquest disfrutarem el doble a Carcassone i a la casa rural q va trobar la Sandreta (q s’està tornant una súper expertaaaaaaaaa!!!)

Doncs res q em fa molta ilu, molta molta i q dilluns us ho explico....!!

Una recomenació musical

Ja fa dies vaig llegir un article a la premsa i l'altre dia una entrevista a la radio... i és q he descobert un grup q pinta bé, ells són els Mishima i el seu últim treball "Set tota la vida" (Sandraaaaaaaaaaa al final me recordat del nooooom!! jajajajjaja.....) El vull, le vulll, el vull, des d'akí faig una crida als reeeeeeis!!!! :D
I ja veieu ells a l'FNAC signant còpies i jo aki.... fent de contestador automàtic.... En fi ces't la vie!

Un any

1 any.
365 dies.
I és que jo fa una any.... ????!!!!!
Quantes coses pots arribar a viure en un any? Bones, dolentes, alguns dies et sents feliç altres desgraciada, alguns dies et sents sol altres amb millors amics....
Com et pot canviar la vida en un any? Gent q ja no hi és, gent q ara si q hi és, il.lusions i projectes algunes desil.lusions i cops durs...
El q si q és cert i us puc assegurar és q en un any la vida t'ensenya, doncs a això, a viure.

Algú està jugant amb l'accés al blog....

Ja sabeu q la meva idea és o era escriure cada dia la blog.... ja veieu q vaig amb desaventage i és q a la feina estan jugant amb els accessos internet.... (si Albert si... a la meva feina tbé) Feia uns dies q no podia entrar i avui per art de magia id esprés d'una trucada q em pensava infructuosa als de sistemes informàtics: TAXAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAN puc entrar i puc escriure i puc de toooooooooot! Espero, però, q no quedi en un no res..... vaig a publicar ràpid ràpid no sigui q es torni a bloquejar tot sol...jajajjjajaj!
(Quins misteris de la ciència... ai mare....)

Bufar espelmes porta bona sort....!!!!

Què és un aniversari sene bufar les espelmes????? Doncs això mateix li vam dir a la Sandra ahir... Vengaaaaaaaaaa a bufar espelmes!!! Espelmes amb crepe de xocolata, si! sona súper raro però segur segur segur q mai ningú havia bufat unes espelmes tan originals...jajajjaj i quina vergonya eh Sandra????!!!! Jo crec q et portaran bona sort! Ja veuràs.... (Per cert: són 27 i no 72 com es veu a la foto....!!!)

El lloc, un restaurant manresà anomenat Atzar, inmillorable: bon menjar i a bon preu! I el tracte especial de les mans del doble del Roger de Porca Misèria! jajajajajajaj

La tarda va començar a la fira de Manresa, paradetes i paradetes amb coses d'aquelles q tan m'agraden i després de tendes... tots ens vam firar mens l'Andreu! La Montse un vestit negre de punt, la Sandra una samarreta i una gorra, el Marc una samarreta del seu Bruce i jo un amic invisible (q no diré of course) amb anècdota inclosa (q tampoc puc explicar...oooooohhhh)

Per acabar cafetò a casa de l'Andreu i la Sandra, va ser una nit entre bons amics inolvidable!

La Marley, una gata polivalent!

Ara si q ens hem adonat q tenim una gata polivalent.... com dirien els castellans tanto vale por un roto q para un descosido, i així és.... quan la senyal de la TDT falla no us preocupeu pas ella mateixa fa d'antena de TV, és la seva manera de guanayar-se el sopar! No em digueu q no és apanyada.... aiiiiii la meva Marley!!

Recordant la infantesa

I aquí un consell del pallasso català més universal:

"La persona que riu oblida que és mortal"
Tortell Poltrona dixit, Versió RAC1 29/11/2007

Us vull veure a tots riure però ja, eh???!!

El 25 de desembre... FUM FUM FUM!!!

Neeeeeeeeeens q ara ja si q si q el Nadal ja està akí! (osti tu he fet un verset i tot!!!) si si si, el dissabte ja munten la fira de Santa Llúcia a Sabadell, els llums del carrer i jo ja tinc el meu primer Amic invisibleeeeeeee!! oeoeoeoeoeoeoeoeoeoe.... Qui serà serà???? Per cap d'any es sabràaaaaaaa (carai! un altre vers... mare meva com estic avui de poeta...jajajajajjaj) I aquests són, sense cap mena de dubte, senyals inequívocs de que la cosa ja està en marxa
I és q a mi, q cony! les festes em fan il.lusió... Si ja sé q ens movem per pur i dur consumisme i q en aquestes festes el q més es respira és això, però mira jo sóc feliç feliç com una perdiu q es diu i ho vull compartir amb tots vosaltres.... d'akí poc a muntar el pessebre i l'arbre, decorar el minipis i com no la famosa i ja esperada postaaaaaaaaaal!
Venga q se'ns gira feina.. a pencaaaaaaaaaaaaar!

FELICITAAAAAAAAAAAAAAATS SANDRETA!!!

Nenaaaaaaaaaaaaaaa q avui és le teu dia "D"... tot arriba i els teus 27 estan trucant a la portaaaaaa!! Espero q hagis tingut i acabis de passar un dia genial (encara q treballant.... :( mai no res és perfecte....) Ple de regals i alegries xo pensa q lo bo bo es fa esperar.... més o menys fins el dia 1 de desembre! I el remate a terres franceses pel pont!
Yuhuuuuuuuuuuuu q ja casi m'atrapesssssssss oleoleoleoleole
MOLTES FELICITATS CUCAAAAAAAAAAAAA!!!

Fracàs

Quan saps q algú q t'importa i q t'estimes et necessita i tot i així no sap com cridar-te, no estàs a l'alçada i ho ha de passar sola.... quan ni te n'havies adonat q tenia problemes, ni tan sols t'imagines que li pot està passant, quan saps q sap q estàs aki o allà pel q necessiti i més i li has dit però tot i així ella no en té prou.... t'invaeix una sensació de fracàs total i et desinfles.

Viatge a Polònia

El dijous va ser una nit especial... vam anar a la festa del CETIB a l'Auditori i l'event estava presentat pels actors de Polònia... i va estar la mar de bé!! El Mateu Prados, el Pascual Maragall, el Cuní, l'Acebes.... quin fart de riure òstia!
Tot i q jo no stava en un bon moment de forma em vaig fer un fart de riure... amb els de Polònia però tb amb la Laura q em va animar molt, i amb els vells de darrera, amb els q ens saludaven des de l'altra punta... i amb el pica-pica.... bueno bueno bueno, molta marca i molta òstia xo en van fer morir de gana entre poc menjar i q les vells sembla q no hagin vist un canapé en la seva vida... mare meva vaig acabar menjant unes papilles (nyam nyam) quan vaig arribar a casa pq em moria de ganaaaaaaaa... Tot i així va ser una nit per recordar!

Marató de celebracions

Carai aquest novembre.... des del dia 3 (aniversari de l'Adrià) fins el dia 30 (Sant de l'Andreu) passen mogollón de celebracions de la gent q estimo: el cumple de l'Àdria el dia 3, el cumple del papa el dia 5, elcumple de l'Olga el dia 11, el cumple de l'Espe el dia 23, el de la Sandra el 26 i el sant de l'Andreu el dia 30... carai quina maratóooooooooo!!! És com un assaig del mes de desembre q tbé ve ple!

Ahir va ser el torn de l'Espe a qui vam fer bufar les espelmes, amb regalets dolços i musicals incorportas, assajos de cançons de nadal una mica vergonyosos i un pastís de xocolata boníiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisim!!!!

Doncs res: MOLTES FELICITATS I PER MOLTS ANYSSSSSSSSSSSS!!!

A petició del meu sol particular....

Avui tempesta....

Oportunitats

A vegades la vida no saps ven bé pq però decideix q et mereixes una altra oportunitat i te la dóna... Saps q potser molt molt no te la mereixes però és igual, la qüestió és q te la dóna sense condicions. I saps q aquesta vegada no la pots cagar, l'aprofitaràs i li demostraràs el q sents, el q ets el q li deus i el q vols
I et sens feliç, contenta, i vols donar-ho tot pq li deus, veus la llum al final del túnel i ja no hi penses amb els mals moments, han quedat enrera, lluny.... mai els oblidaràs però tampoc cal tenir-los al cap constantment... si ella ho ha fet per tu tu ho pots fer pels qui t'estimen, per tu mateixa... T'ha donat una lliçó d'humanitat, d'humilitat i d'amistat, si no és així no entenc encara el pq ho fa! És una gran persona.
Mai mai mai mai oblidaré la paciència, la sinceritat, els consells, les converses gmelianes i l'amistat dels qui no us heu separat del meu costat: mil milions de gràcies multiplicat per infinit elevat a l'infinit... No us ho podré agraïr mai prou q m'hagueu fet sentir persona quan em creia una merda. Això són coses q no s'obliden, en la vidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Quadrant agendes

Avui m'he comprat una agenda de telèfons, si d'aquelles d'escriure a mà els telèfons.... vamos les de tota la vida! I ara em fa gràcia omplir-la....
De fet, ni al Marc ni a mi ens havia fet falta de moment (en els més de tres anys q portem vivint junts!) una agenda d'aquestes.. que incrèduls: ja en teniem prou amb el mòbil! Ja Ja Ja mira como me rio.... Quan em va explotar el mòbil a terres asturianes em van fer una bona putada.... se'm va esborrar tooooot (cagun els de Nokia....) Tots els números de mòbil, de cases, de feina.... tot tot tot. I des de llavors que vaig pendre la desició q a part de fer una còpia de seguretat al pc (q ara resulta q tampoc puc per culpa dels de Nokia.. ja m'havia cagat amb ells oi?? pos mi recagoo!) faria una còpia amb paper que seria tenir molt mala llet q tbé la perdés... no??? (ai mare mevaaaaaaa!) Xo mira des de l'agost q ho vaig decidir allò q passa... q ara no puc, q ara no em va bé, q ara això q ara allò.... i avui passejant pel MUJI, botiga japonesa de la Illa amb mil tonterietes d'aquelles q a mi taaaant m'agraden i ideals per l'amic invisible (jo no vull donar pistes a ningú...) l'he vista i he dit: aquesta, aquesta serà L'AGENDA, ni màs ni menos.... i l'he comprat i és més monaaaaaaaaaaaa... de fet no té res... és negra però serà la meva agenda de telèfons: la única i inigualable.

I d'akí 10 anys q? i jo q séeeeeeeeee

Avui m'han preguntat com em veig d'aki deu anys professionalment parlant... La meva primera reacció ha sigut la de: akí soposo (referint-me a la FUPC)Però clar si t'ho pares a mirar fredament i jo q sé on coi estaré d'akí 10 anys! La vida dóna taaaaaantes voltes. Ara, akí, tic bé.... clar q sempre tens dies q ho engegaries tot a la merda xo en la seva majoria són dies bons!
Els q em coneixeu bé sabeu q sóc una persona conformista, amb poc em conformo però q intento apendre de la vida, dels errors i de les situacions bones i dolentes... I molt molt molt molt imprevisible encara q soni a contradicció: a veure q aixequin la mà les persones q s'imaginaven q em casaria? i vestida blanc? Pos eso....Clar q això no vol dir q demà em dongui la vena i plegui o em busqui una latra cosa o el q sigui... xo vamos crec q això seria bastant improbable (cagada més q cagadaaaaaaaaaa)
La veritat és q no sé ni q em faré demà per dinar o sigui q no em facin fer l'esforç d'imaginar-me com serà la meva vida d'akí deu anys pq coneixent-me no m'ho puc ni arribar a imaginar!

Zetapoppins

Sort q sempre ens quedarà l'humor de Polònia, pq si hem d'esperar a q vingui Zatapoppins em sembla q ho tenim pelut pelut....



(un dels millors gags de Polònia)

Verd esperança

Difícil no vol dir impossible, i amb això ens quedarem pq mentre hi ha vida hi ha esperança i l'esperança és l'ultim q es perd.
Aki comença el nostre nou projecte.

Aiiiii Santa Inocència!!!

Fem alguna cosa o què?

Directament no sóc una de les perones afcetades pel caos de rodalies (sort!) i sembla q per això ja ens veiem obligats a tancar el ulls i callar i acatar.... Borregos és poc per descriure com ens estem comportant!
Però, tot i això, m'estimo el meu país i cal fer-hi alguna cosa: podem esperar el dia 1 de desembre i anar a la mani convocada a Barcelona o començar a actuar i signar el manifest del català emprenyat... servirà o no servirà però alguna cosa em de fer a part de seguir callant com uns putes. Ja n'hi ha prou de què ens prengui'n el pèl!

Anàlisis

Potser si q ja no sóc tant insegura ni hipersensible ni excesivament melancòlica ni amb tendència a la tristesa, potser si q ja estic canviant una mica, per bé. A vegades em costa acceptar q tbé sóc capaç de fer coses positives, poc a poc Anna poc a poc!
Les persones humanes tendim, amb l'edat, a posicionar-nos i cada vegada ens costa més fer canvis emocionals d'aquest tipus. I jo, q sempre m'he caracteritzat bastant per anar al revés del món, ara me n'adonc (vale más tarde q nunca alma de cántaroooo!) que havia de canviar.
Ara mateix si m'hagués de visualitzar exteriorment seria un globus d'aire de mil colorins q va deixant anar pes poc a poc per pujar amunt i amunt i amunt i més amunt encara.... Potser he tardat en adonar-me'n que hi ha "situacions" (per dir-ho finament eh?? l'educació davant de tot!) a la vida q són una càrrega, un pes massa gran i quan desaparèixen (per a per b o per c) t'alliberes i et venen ganes de cridar de riure de ser feliç com mai de viure i de canviar, de fet ja ho has fet...
Des d'aki d'alt el cel es veu molt blau i clar, sense núvols, i les vistes són maravelloses... algú més s'apunta? Jo us ho recomano!!

Avui, el dia D (1a part)

I avui dia "d" de la setmana i com molt bé diu la cançó: el que hagi de ser serà.... i la sort ja està donada! Divendres el desenllaç!

L'Adrià ja ha fet un any!

Va ser el dissabte passat xo com q no hi erem avui hem anat a felicitar-lo i a portar-li el regal! I sembla q l'hem ben encertat!! L'Adrià stà en un moment en el que qualsevol cosa q sigui rodona, la tiri al terra i boti i sigui de colors triunfa segur!!

Q si, q cada dia stà més guapo i espavilat, q ja camina encara q li faci por, i jo no sé si és molt llest o no pq em sembla q tots els nens d'un any es fixen en tot i tot ho volen probar i amb tot experimentent, però el q si sé és q és el nevot més guapo q de moment tic! (tenint en compte q les altres dues són nenes i són nevodes...jajajajajja!!!)

M'agraden els elefants

Recordo perfectament un treball q vaig haver de fer a cinquè d'EGB (uf q lluny q sona!) Havíem de triar un animal i explicar tot el q trobéssim sobre ell, la idea era q cap de nosaltres repetíssim l'animal en qüestió.... Jo, no sé pas perquè, vaig escollir l'elefant. I, ara, tants anys després me n'adonc q aquell treball em va servir per descobrir coses força curioses: que els elefants tenen un temps de gestació increíblemnt llarg o q tenen una capacitat de lideratge q ara moltes empreses intenten copiar.... O sigui q molts "jefes" volen ser elefants! Increíble.
Així q, des d'aquell treball on vaig descobrir la vertadera identitat dels elefants més enllà de l'entrenyable Dumbo, q sento una sincera simpatia per ells, els veig serens, tranquils, amb una capicitat de lideratge increible, forts i dòcils...culló són un dels animals de més embergadura física i alhora li tenen pànic als ratolíns! En definitiva q no tinc un elefant a casa pq en 49 m2 ho veig una mica difícil... xo m'encanten els elefants! I crec q més d'un li aniria força bé obrir l'enciclopèdia catalana i començar a apendre d'aquets fascinants i descoenguts animalons.... i n'estic completament segura q"otro gallo cantaria"!

Ja té motoooooooooooo

Després dirà q la que té capricis sóc jo.....!

Records, bons records

Bèlgica 3: La màgia de Gent i tots els somnis acaben algun dia!

El dissabte començava el nostre viatge cap a Gent! Una mica menys d’una horeta de tren on, com sempre, no vam parar de passar-nos-ho bé... de fet me n’adonc q en les estonetes del tren vam xerrar molt i ens vam explicar moltisisisisismes coses interessants, íntimes.... jajajja... dubto q en el vagó ningú entengués el català!!!

Vam anar directament al B&B a deixar les maletes.... No cal q us digui q era genial, súper ben aprofitat i amb tots els detallets... era com un mini pis IKEA total!

Si Brusel.les, Antwerpen o Brugges és preciós i encantador i especial.... Gent és super preciós, súper encantador i reque súper especial.... Màgic, Únic.

Les tres torres, el castell, el ponts i els dos rius a travessent la ciutat.... de veritat q no exagero quan dic q és un mini paradís.... Els belgues han sabut conservar tot aquest patrimoni i li han donat l’enfocament adequat per un turisme de qualitat... això si és carísisisisisism entrar a qualsevol monu,ment o església i com la religió dels tres ens prohibeix pagar una barbaritat per entrar a una església les vam veure totes per fora!

Vam voltar i voltar i voltar i voltar i la veritat és q no m’hagués cansat de voltar més.... ens vam volguer esperar a veure Gent de nit, tot il.luminat, més preciós encara ! I d’aki a caseta a fer el sopar…. (encara me’n recordo de la salsa de Mostassa...jajajjajja) a fer les partidetes de cartes de rigor i a mimir d’hora q l’endemà havíem de marxar cap a caseta, cap a Sabadell....

Ooooohhhhhh diuen q tot s’acaba i tanmpoc hi pots fer res.... i encara q em moria pq el temps s’aturés vam deixar a la Irina a l’andana del tren... ella camí d’Anterpen i nosaltres camí de Brusel.les.... Tristesa molta però ara miro les fotos i parlo amb la Irina i recordo i penso q ha sigut un dels millors viatges i si, q passa!, quan repetim????????????