Recordant la infantesa

I aquí un consell del pallasso català més universal:

"La persona que riu oblida que és mortal"
Tortell Poltrona dixit, Versió RAC1 29/11/2007

Us vull veure a tots riure però ja, eh???!!

El 25 de desembre... FUM FUM FUM!!!

Neeeeeeeeeens q ara ja si q si q el Nadal ja està akí! (osti tu he fet un verset i tot!!!) si si si, el dissabte ja munten la fira de Santa Llúcia a Sabadell, els llums del carrer i jo ja tinc el meu primer Amic invisibleeeeeeee!! oeoeoeoeoeoeoeoeoeoe.... Qui serà serà???? Per cap d'any es sabràaaaaaaa (carai! un altre vers... mare meva com estic avui de poeta...jajajajajjaj) I aquests són, sense cap mena de dubte, senyals inequívocs de que la cosa ja està en marxa
I és q a mi, q cony! les festes em fan il.lusió... Si ja sé q ens movem per pur i dur consumisme i q en aquestes festes el q més es respira és això, però mira jo sóc feliç feliç com una perdiu q es diu i ho vull compartir amb tots vosaltres.... d'akí poc a muntar el pessebre i l'arbre, decorar el minipis i com no la famosa i ja esperada postaaaaaaaaaal!
Venga q se'ns gira feina.. a pencaaaaaaaaaaaaar!

FELICITAAAAAAAAAAAAAAATS SANDRETA!!!

Nenaaaaaaaaaaaaaaa q avui és le teu dia "D"... tot arriba i els teus 27 estan trucant a la portaaaaaa!! Espero q hagis tingut i acabis de passar un dia genial (encara q treballant.... :( mai no res és perfecte....) Ple de regals i alegries xo pensa q lo bo bo es fa esperar.... més o menys fins el dia 1 de desembre! I el remate a terres franceses pel pont!
Yuhuuuuuuuuuuuu q ja casi m'atrapesssssssss oleoleoleoleole
MOLTES FELICITATS CUCAAAAAAAAAAAAA!!!

Fracàs

Quan saps q algú q t'importa i q t'estimes et necessita i tot i així no sap com cridar-te, no estàs a l'alçada i ho ha de passar sola.... quan ni te n'havies adonat q tenia problemes, ni tan sols t'imagines que li pot està passant, quan saps q sap q estàs aki o allà pel q necessiti i més i li has dit però tot i així ella no en té prou.... t'invaeix una sensació de fracàs total i et desinfles.

Viatge a Polònia

El dijous va ser una nit especial... vam anar a la festa del CETIB a l'Auditori i l'event estava presentat pels actors de Polònia... i va estar la mar de bé!! El Mateu Prados, el Pascual Maragall, el Cuní, l'Acebes.... quin fart de riure òstia!
Tot i q jo no stava en un bon moment de forma em vaig fer un fart de riure... amb els de Polònia però tb amb la Laura q em va animar molt, i amb els vells de darrera, amb els q ens saludaven des de l'altra punta... i amb el pica-pica.... bueno bueno bueno, molta marca i molta òstia xo en van fer morir de gana entre poc menjar i q les vells sembla q no hagin vist un canapé en la seva vida... mare meva vaig acabar menjant unes papilles (nyam nyam) quan vaig arribar a casa pq em moria de ganaaaaaaaa... Tot i així va ser una nit per recordar!

Marató de celebracions

Carai aquest novembre.... des del dia 3 (aniversari de l'Adrià) fins el dia 30 (Sant de l'Andreu) passen mogollón de celebracions de la gent q estimo: el cumple de l'Àdria el dia 3, el cumple del papa el dia 5, elcumple de l'Olga el dia 11, el cumple de l'Espe el dia 23, el de la Sandra el 26 i el sant de l'Andreu el dia 30... carai quina maratóooooooooo!!! És com un assaig del mes de desembre q tbé ve ple!

Ahir va ser el torn de l'Espe a qui vam fer bufar les espelmes, amb regalets dolços i musicals incorportas, assajos de cançons de nadal una mica vergonyosos i un pastís de xocolata boníiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisim!!!!

Doncs res: MOLTES FELICITATS I PER MOLTS ANYSSSSSSSSSSSS!!!

A petició del meu sol particular....

Avui tempesta....

Oportunitats

A vegades la vida no saps ven bé pq però decideix q et mereixes una altra oportunitat i te la dóna... Saps q potser molt molt no te la mereixes però és igual, la qüestió és q te la dóna sense condicions. I saps q aquesta vegada no la pots cagar, l'aprofitaràs i li demostraràs el q sents, el q ets el q li deus i el q vols
I et sens feliç, contenta, i vols donar-ho tot pq li deus, veus la llum al final del túnel i ja no hi penses amb els mals moments, han quedat enrera, lluny.... mai els oblidaràs però tampoc cal tenir-los al cap constantment... si ella ho ha fet per tu tu ho pots fer pels qui t'estimen, per tu mateixa... T'ha donat una lliçó d'humanitat, d'humilitat i d'amistat, si no és així no entenc encara el pq ho fa! És una gran persona.
Mai mai mai mai oblidaré la paciència, la sinceritat, els consells, les converses gmelianes i l'amistat dels qui no us heu separat del meu costat: mil milions de gràcies multiplicat per infinit elevat a l'infinit... No us ho podré agraïr mai prou q m'hagueu fet sentir persona quan em creia una merda. Això són coses q no s'obliden, en la vidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Quadrant agendes

Avui m'he comprat una agenda de telèfons, si d'aquelles d'escriure a mà els telèfons.... vamos les de tota la vida! I ara em fa gràcia omplir-la....
De fet, ni al Marc ni a mi ens havia fet falta de moment (en els més de tres anys q portem vivint junts!) una agenda d'aquestes.. que incrèduls: ja en teniem prou amb el mòbil! Ja Ja Ja mira como me rio.... Quan em va explotar el mòbil a terres asturianes em van fer una bona putada.... se'm va esborrar tooooot (cagun els de Nokia....) Tots els números de mòbil, de cases, de feina.... tot tot tot. I des de llavors que vaig pendre la desició q a part de fer una còpia de seguretat al pc (q ara resulta q tampoc puc per culpa dels de Nokia.. ja m'havia cagat amb ells oi?? pos mi recagoo!) faria una còpia amb paper que seria tenir molt mala llet q tbé la perdés... no??? (ai mare mevaaaaaaa!) Xo mira des de l'agost q ho vaig decidir allò q passa... q ara no puc, q ara no em va bé, q ara això q ara allò.... i avui passejant pel MUJI, botiga japonesa de la Illa amb mil tonterietes d'aquelles q a mi taaaant m'agraden i ideals per l'amic invisible (jo no vull donar pistes a ningú...) l'he vista i he dit: aquesta, aquesta serà L'AGENDA, ni màs ni menos.... i l'he comprat i és més monaaaaaaaaaaaa... de fet no té res... és negra però serà la meva agenda de telèfons: la única i inigualable.

I d'akí 10 anys q? i jo q séeeeeeeeee

Avui m'han preguntat com em veig d'aki deu anys professionalment parlant... La meva primera reacció ha sigut la de: akí soposo (referint-me a la FUPC)Però clar si t'ho pares a mirar fredament i jo q sé on coi estaré d'akí 10 anys! La vida dóna taaaaaantes voltes. Ara, akí, tic bé.... clar q sempre tens dies q ho engegaries tot a la merda xo en la seva majoria són dies bons!
Els q em coneixeu bé sabeu q sóc una persona conformista, amb poc em conformo però q intento apendre de la vida, dels errors i de les situacions bones i dolentes... I molt molt molt molt imprevisible encara q soni a contradicció: a veure q aixequin la mà les persones q s'imaginaven q em casaria? i vestida blanc? Pos eso....Clar q això no vol dir q demà em dongui la vena i plegui o em busqui una latra cosa o el q sigui... xo vamos crec q això seria bastant improbable (cagada més q cagadaaaaaaaaaa)
La veritat és q no sé ni q em faré demà per dinar o sigui q no em facin fer l'esforç d'imaginar-me com serà la meva vida d'akí deu anys pq coneixent-me no m'ho puc ni arribar a imaginar!

Zetapoppins

Sort q sempre ens quedarà l'humor de Polònia, pq si hem d'esperar a q vingui Zatapoppins em sembla q ho tenim pelut pelut....



(un dels millors gags de Polònia)

Verd esperança

Difícil no vol dir impossible, i amb això ens quedarem pq mentre hi ha vida hi ha esperança i l'esperança és l'ultim q es perd.
Aki comença el nostre nou projecte.

Aiiiii Santa Inocència!!!

Fem alguna cosa o què?

Directament no sóc una de les perones afcetades pel caos de rodalies (sort!) i sembla q per això ja ens veiem obligats a tancar el ulls i callar i acatar.... Borregos és poc per descriure com ens estem comportant!
Però, tot i això, m'estimo el meu país i cal fer-hi alguna cosa: podem esperar el dia 1 de desembre i anar a la mani convocada a Barcelona o començar a actuar i signar el manifest del català emprenyat... servirà o no servirà però alguna cosa em de fer a part de seguir callant com uns putes. Ja n'hi ha prou de què ens prengui'n el pèl!

Anàlisis

Potser si q ja no sóc tant insegura ni hipersensible ni excesivament melancòlica ni amb tendència a la tristesa, potser si q ja estic canviant una mica, per bé. A vegades em costa acceptar q tbé sóc capaç de fer coses positives, poc a poc Anna poc a poc!
Les persones humanes tendim, amb l'edat, a posicionar-nos i cada vegada ens costa més fer canvis emocionals d'aquest tipus. I jo, q sempre m'he caracteritzat bastant per anar al revés del món, ara me n'adonc (vale más tarde q nunca alma de cántaroooo!) que havia de canviar.
Ara mateix si m'hagués de visualitzar exteriorment seria un globus d'aire de mil colorins q va deixant anar pes poc a poc per pujar amunt i amunt i amunt i més amunt encara.... Potser he tardat en adonar-me'n que hi ha "situacions" (per dir-ho finament eh?? l'educació davant de tot!) a la vida q són una càrrega, un pes massa gran i quan desaparèixen (per a per b o per c) t'alliberes i et venen ganes de cridar de riure de ser feliç com mai de viure i de canviar, de fet ja ho has fet...
Des d'aki d'alt el cel es veu molt blau i clar, sense núvols, i les vistes són maravelloses... algú més s'apunta? Jo us ho recomano!!

Avui, el dia D (1a part)

I avui dia "d" de la setmana i com molt bé diu la cançó: el que hagi de ser serà.... i la sort ja està donada! Divendres el desenllaç!

L'Adrià ja ha fet un any!

Va ser el dissabte passat xo com q no hi erem avui hem anat a felicitar-lo i a portar-li el regal! I sembla q l'hem ben encertat!! L'Adrià stà en un moment en el que qualsevol cosa q sigui rodona, la tiri al terra i boti i sigui de colors triunfa segur!!

Q si, q cada dia stà més guapo i espavilat, q ja camina encara q li faci por, i jo no sé si és molt llest o no pq em sembla q tots els nens d'un any es fixen en tot i tot ho volen probar i amb tot experimentent, però el q si sé és q és el nevot més guapo q de moment tic! (tenint en compte q les altres dues són nenes i són nevodes...jajajajajja!!!)

M'agraden els elefants

Recordo perfectament un treball q vaig haver de fer a cinquè d'EGB (uf q lluny q sona!) Havíem de triar un animal i explicar tot el q trobéssim sobre ell, la idea era q cap de nosaltres repetíssim l'animal en qüestió.... Jo, no sé pas perquè, vaig escollir l'elefant. I, ara, tants anys després me n'adonc q aquell treball em va servir per descobrir coses força curioses: que els elefants tenen un temps de gestació increíblemnt llarg o q tenen una capacitat de lideratge q ara moltes empreses intenten copiar.... O sigui q molts "jefes" volen ser elefants! Increíble.
Així q, des d'aquell treball on vaig descobrir la vertadera identitat dels elefants més enllà de l'entrenyable Dumbo, q sento una sincera simpatia per ells, els veig serens, tranquils, amb una capicitat de lideratge increible, forts i dòcils...culló són un dels animals de més embergadura física i alhora li tenen pànic als ratolíns! En definitiva q no tinc un elefant a casa pq en 49 m2 ho veig una mica difícil... xo m'encanten els elefants! I crec q més d'un li aniria força bé obrir l'enciclopèdia catalana i començar a apendre d'aquets fascinants i descoenguts animalons.... i n'estic completament segura q"otro gallo cantaria"!

Ja té motoooooooooooo

Després dirà q la que té capricis sóc jo.....!

Records, bons records

Bèlgica 3: La màgia de Gent i tots els somnis acaben algun dia!

El dissabte començava el nostre viatge cap a Gent! Una mica menys d’una horeta de tren on, com sempre, no vam parar de passar-nos-ho bé... de fet me n’adonc q en les estonetes del tren vam xerrar molt i ens vam explicar moltisisisisismes coses interessants, íntimes.... jajajja... dubto q en el vagó ningú entengués el català!!!

Vam anar directament al B&B a deixar les maletes.... No cal q us digui q era genial, súper ben aprofitat i amb tots els detallets... era com un mini pis IKEA total!

Si Brusel.les, Antwerpen o Brugges és preciós i encantador i especial.... Gent és super preciós, súper encantador i reque súper especial.... Màgic, Únic.

Les tres torres, el castell, el ponts i els dos rius a travessent la ciutat.... de veritat q no exagero quan dic q és un mini paradís.... Els belgues han sabut conservar tot aquest patrimoni i li han donat l’enfocament adequat per un turisme de qualitat... això si és carísisisisisism entrar a qualsevol monu,ment o església i com la religió dels tres ens prohibeix pagar una barbaritat per entrar a una església les vam veure totes per fora!

Vam voltar i voltar i voltar i voltar i la veritat és q no m’hagués cansat de voltar més.... ens vam volguer esperar a veure Gent de nit, tot il.luminat, més preciós encara ! I d’aki a caseta a fer el sopar…. (encara me’n recordo de la salsa de Mostassa...jajajjajja) a fer les partidetes de cartes de rigor i a mimir d’hora q l’endemà havíem de marxar cap a caseta, cap a Sabadell....

Ooooohhhhhh diuen q tot s’acaba i tanmpoc hi pots fer res.... i encara q em moria pq el temps s’aturés vam deixar a la Irina a l’andana del tren... ella camí d’Anterpen i nosaltres camí de Brusel.les.... Tristesa molta però ara miro les fotos i parlo amb la Irina i recordo i penso q ha sigut un dels millors viatges i si, q passa!, quan repetim????????????

Bèlgica 2: Antwerpen

El despertador va tocar diana moooolt d’hora, a les 7.15?????, xo és q haviem de fer tantes coses.... Primer baixar a esmorzar, després agafra el tren fins a Antwerpen (o Amberes com vulgueu) la casa belga de la Irina!
El dia s’havia aixecat una mica trist... bueno diriem q era un dia típic de les cols de brusel.les, ni més ni menys... :P Això si sense gens de fred....i si voleu q us digui una cosa millor pq era un dia ple d’encant!!!
A Amberes vam arribar cap a les 10.30, ens quedava un dia ple de visistes i descobertes genials.... el viatge prometia taaaaaant.... A cada cantonada botigues i botigues de diamants regentades per jues d’aquells típics i enfilant cap el centre històric on ens vam topar amb la casa de Rubens, tbé típica de la zona. I sense ni voler-ho arribem davant de la catedral...bbuuufffff... IMPRESSIONANT.
D’aquí anem a la plaça de l’ajuntament on hi ha la famosa figura del centurió romà q va tallar la mà al gegant q tenia atemorits als ciutadants de la ciutat.... una plaça genial i majestuosa i plena del q els cols anomenen “art espanyol” ja veus.... vosaltres heu vist mai algun edifici tan guapo aquí????
I d’aki al castell al costat del riu Schelde on hi ha la llegenda que si et fixes amb la figura que hi ha just creuar la porta et porta sort amb la fertilitat… la Irina va passar amb els ulls tancats xo jo si q la vaig mirar i força estona!
I després ens vam deixar perdre pels carrers.... i ja se m’acaben els adjectius perdescriure-ho… soposo que com algú molt encertadament va dir: val més una imatge q mil paraules!

Per dinar un italià amb moltíssim encant i una pizza bonisisisisisisisima i a la trada vam anara comprar els famosos bombons a l’amic Leonidas i cap a buscar el tren cap a Brusel.les de nou! On vam acabar fent unes cervesetes... bueno algú una cervessata...jajajajaj... i parlant de coses trascendents!
La nit però no es va acabar aki sino a l’habitació de l’hotel, amb pijama i bombons i licor de xocolata i algunes partides de cartes... va ser el gran colofón d’un dia més q genial!

Bèlgica 1: retrobament i descobreta

El viatge va començar a Girona i va anar prou bé, tenint en compte q haviem d’agafar un bus i un tren i no tenim ni pajolera idea de flamenc... xo val a dir a la Irina i el Joan ens ho havien explicar tooot tan bé q no hi havia pèrdua de res i a les 16.30 o així vam arribar a l’estació central de Brusel.les!

Aix quan vaig veure la Irinaaaaaaaaaaa quina emoció taaaaants dies i tantes hores pensant com seria el “reencuentro” ! Emocionant, clar q si!

I ale cap a l’hotel... la veritat és q ens va costar una mica i tot i q només haviem d’anar en línia recta nosaltres ens vam encaprixar de fer una mica de volta... més q res pq no tot fos perfecte.

I ale de l’hotel Madelaine, q el q més flipada em va deixar va ser l’ascensor...., cap a la Grand Place ( a menys de 5 minuts) i allà la primera grata sorpresa de la nit: grandiosa i majestuosa, de fet diuen q és la plaça més bella d’Europa i jo no sé com seran les altres xo aquesta és espectacular!!

Hi havia molta gent i molts turistes però lo més maco va ser sentir el català tan lluny de casa. Una passejada pel centre, obligada la parada al Manekken Pis i d’allà a veure la seva homònima femenina, la Jeanneke Pis, q poca gent va a veure amb lo mona q és.... i a més està just davant del Delirium, un bareto amb més de 2000 tipus de cervesa different (!!!!) Ple de gent xo una nova i bona experiència més.... I d’aquí a buscar restaurant per sopar pq aquesta gent tenen la mania de sopar a les 6!!!I vam anar a probar els famosos musclos a la marinera amb patates fregides...mmmmmm.... bons bons encara q al principi es fa raro això de les patates fregides però és q els belgues stan mooooooolt orgullosos de les seves patates!!! Si més no és tot plegat ben curiós!!

I bé cap a l’hotel a mimir q el marc stava fet caldo i jo i la Irina a planejar l’endemà q havíem de fer moltisisisisisisisisisisismes coses! Vaig dormir taaaant a gust soposo q pq stava feliç de la vida de ser a Brusel.les amb el Marc i la Irina i de tornar a veure a la Irina i de veure-la tan i tan bé !!!

EL cumple del Papa

Ahir va ser el cumple del papa... i ara ja comença a fer-li il.lusió un altre cop això de fer anys: any que passa anys de menys q li queda per la jubilació!
Com no podia ser menys ahir ho vam celebrar: pastisset, espelmes, cava i regalets! oleoleoleoleoleole!
MOLTES FELICITATSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS PAPITOOOOOOOOOO!!!!!!

Preparatius

Amics

Avui he trobat en un mail una de les maneres més boniques de definir l'amistat:

"Els amics són com angels
que ens posen de peu
quan les nostres ales
tenen problemes per recordar
com volar..."

I si teniu algun amic dels de veritat ja no cal q us digui res més!

I love Bèlgica

M'he enamorat.... de Bèlgica! És tot taaaaaant maco i tan ordenat i tan senyorial i tan impressionant! Vas passejant i sembla q estiguis en un conte: sencillament preciós! I de veritat q us ho recomano si algun cop teniu uns dies lliures.
De la visita, evidentment, em quedo amb la Ciceronne Irina q ens va cuidar i guiar com ningú! La xocolata i la cervesa! Ufff es q a mi em va nar d'un pèl q no m'hi quedo... llàstima q parlin taaaaant raro...
Des de l'any passat q stava impressionada amb Bruges xo és q ara m'ha impressionat tot: la Grand Place de Brusel.les, Antwerpen (o Anveres) i Gent...uuufffff és q no tinc paraules per descriure lo q arriba a ser!!
A part de lo maco però clar hi ha hagut un rollet taaaaaaant guapo entre els tres q encara et deixa més bon record de tot plegat! La Irina fent de guia, les partidetes de cartes a l'habitació de l'hotel, els comentaris XXX..., les cervesetes i la coca cola... TOOOOOOOT! Mil milions de Danku Irina, de veritat, no m'he sentit tant com a casa essent tan lluny com aquests dies!