Potser si q ja no sóc tant insegura ni hipersensible ni excesivament melancòlica ni amb tendència a la tristesa, potser si q ja estic canviant una mica, per bé. A vegades em costa acceptar q tbé sóc capaç de fer coses positives, poc a poc Anna poc a poc!Les persones humanes tendim, amb l'edat, a posicionar-nos i cada vegada ens costa més fer canvis emocionals d'aquest tipus. I jo, q sempre m'he caracteritzat bastant per anar al revés del món, ara me n'adonc (vale más tarde q nunca alma de cántaroooo!) que havia de canviar.
Ara mateix si m'hagués de visualitzar exteriorment seria un globus d'aire de mil colorins q va deixant anar pes poc a poc per pujar amunt i amunt i amunt i més amunt encara.... Potser he tardat en adonar-me'n que hi ha "situacions" (per dir-ho finament eh?? l'educació davant de tot!) a la vida q són una càrrega, un pes massa gran i quan desaparèixen (per a per b o per c) t'alliberes i et venen ganes de cridar de riure de ser feliç com mai de viure i de canviar, de fet ja ho has fet...
Des d'aki d'alt el cel es veu molt blau i clar, sense núvols, i les vistes són maravelloses... algú més s'apunta? Jo us ho recomano!!
3 comentaris:
Em sembla anna, q t'he encomanat una mica una de les poques bones coses q tinc: l'alegria de viure!
Jo abans no era com sóc ara...era una persona trista, apagada...i mira'm ara! mira'm que contenta estic sempre!
Els petits canvis són poderosos..més dels que ens pensem! i em repetixo..ser feliç és l'unic que té sentit!
Ben fet Anna, molt ben fet!
I com diu la cançó: agafa'm la ma, vine amb mi, somriu...
alegria alegria
agafu la ma de una i marchare amun amun am laltra
per totas duas seguiu sen
FELCAS sencillamen
petons
Bonic.
Me n'alegro per tu. Llàstima que per desgracia de tant en tant, la vida amb una agulla amagada darrera l'esquena, ens punxi el globus i tinguem problemes per mantenir-lo volant. Pero no es res greu si tens els "parxes" a punt i no et fan por les alsades.
Publica un comentari a l'entrada