divendres, 28 de setembre del 2007

El Marc puja ja!


El Marc puja a exàmen el dia 15... si, jaaaaaaaaaa? doncs si! Aki el meu nene q ja stà fins els pebrots de fer els únics 14 testos q semblen existir en tota la terra i vengaaaaaaaaaa abans de que li caduqui el carnet de conduir i per agilitzar processos i tràmits burocràtics ho farà el dia 15/10/07.....!!!!!!!!
Uix quin patiment.... jo per no tornar a passar el calvari d fer examens de nou no em presenteriaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa....jajajajajajja!!!!
Sort!!!!!

dijous, 27 de setembre del 2007

10€

Ajudeu-me, doneu-me idees i consell: q collons puc fer amb 10€?????


(Qui digui les idees més útils i saludables per la meva economia li donarem un premi....potser 10€ i tot! :D:D:D:D:D)


Qui trobi aquest lloc q m'avisi q me n'hi vaig!

dimecres, 26 de setembre del 2007

dilluns, 24 de setembre del 2007

Avui, de nou, us regalo flors


Avui torno a tenir ganes de regalar-vos flors... soposo q pq les flors diuen moltes coses sense haver-les de dir.... A tots els q en el fons m'aguanteu tal i com sóc i perquè sabeu com sóc i pq tot i així steu sempre aki, a tocar de la mà per quan us necessito.... últimament sempre! Mil milions de flors per donar-vos mil milions de gràcies!!!

diumenge, 23 de setembre del 2007

C'est la vie

De tot a la vida se'n treu una conclusió o una "moraleja" q en diuen els castellans...Doncs bé, jo també he tret la meva pròpia conclusió i aquesta és que el temps t'acaba possant sempre al teu lloc, a tu i a tothom, més tard o més d'hora però sempre.
A mi m'acaba de posar al meu lloc en adonar-me q li vaig fallar a una persona potser quan més em necessitva, ara q m'he hagut d'empassar coses q vaig dir o pensar.
Només espero q el temps i la vida no es saltin de posar a ningú al seu lloc i espero q llavors l'òstia no sigui massa forta (encara queda una mica de bona persona dins meu) Mentrestant, pacientment, esperaré el moment.

dissabte, 22 de setembre del 2007

dijous, 20 de setembre del 2007

Colors

A vegades no és sencill fer veure a la gent q les coses no són blanques i/o negres sinó q hi han milions de tonalitats de gris i fins i tot, si un s'esforça, també hi poden haver colors a la vida!
De totes maneres ho intentarem!

Per fi tinc el meu mb.....


Després de 29 dies al servei tècnic de Nokia, de més de 45 dies des de q se'm va morir la pantalla i deprés d'alguna q altra baralla amb el servei tècnic per la seva falta de professionalitat.... ara sembla q si i....JA TINC EL MEU MB ARREGLAT!!!!!
Per fiiiiiiiiiiiiiii!
Només hi ha un petit inconvenient..... resulta q m'han formatejat el mb amb la qual cosa m'han esborrat totes les dades q tenia inclosa l'agenda i la majoria de números de telèfon i demés.... Com q sóc així com sóc no tinc feta cap còpia de seguretat al PC i per tant ara mateix tinc un mb la mar de xulu i novet però buit buit....
Si aquests dies em truqueu o m'envien un sms i us contesto amb una mica de vergonyeta o molt genèricament no m'ho tingueu en compte.... és q no tindré ni idea de amb qui tinc el gust de parlar!!!! Poc a poc confío en recuperar la majoria d'informació.... M'ajudeu?????? :P

la banda sonora d'avui..... pq sembla ql'hagin escrit per mi en especial en un dia com avui....

dimarts, 18 de setembre del 2007

M'he comprat unes sabates


I per què? Perquè "yo lo valgo" clar q si..... I són així de maques!

dilluns, 17 de setembre del 2007

1r any!


Sembla mentida xo ja ha passat un any.... Si m'haguéssin dit que aquest any m'havia de portar taaaants canvis potser no m'ho hagués acabat de creure... i a pesar de tot feliç feliç feliçç felicísisisisisisisisisisimaaaaaaaaaaaaaaaaaa de la vida....! ;) Tinc al meu costat un home marevellós (els q el coneixeu bé ja ho sabeu) q em dóna suport i equilibri quan ho necessito i tbé altres coses (jejejejejejejejej) No podia haver triat un millor company de vida!!!!

divendres, 14 de setembre del 2007

Deixa't portar

Mira't, has enterrat el que havies somniat
tots aquests anys.
No saps perquè ara dubtes si
tot era,
tot era tan clar.
I tu no ho has vist
fins que t'has despertat,
dubtant si arribaràs on tothom t'imaginava.
Deixa't portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.
El guió que t'havies aprèsara no et serveix
per entendre el que portes a dins.
Plou...però avuí et vols mullar,
sentir que encara ets viu.
Deixa't portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.
Deixa'm venir,
vull fer aquest camí­amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l'endemà.
L'aire t'ha obert els ulls,
has trobat el sentitd'allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà,
només
tu pots fer,
tu has de fer aquest pas.
Trobarem un lloc on anar.
Vine,
que es fa tard.
Potser pots obrir els teus braços per mi.
Plou..
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.Deixa't...

GOSSOS
Oxígen 2007

dijous, 13 de setembre del 2007

Ensopegades


Des de sempre hes sentit dir q els humans sóm els únics éssers vius q ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra..... jo me n'acabo d'adonar q dec ser l'únic ésser humà q no he ensopegat una vegada amb la mateixa pedra sinó mil vegades!! I venga ja espero a l'ombra q arribi la pròxima....
Espero q alguna vegada n'aprengui d'aquestes ensopegades i prengui, per fi i tan tranquilament, altres camins menys pedregosos.

dimarts, 11 de setembre del 2007

Filosofant....

L'Albert, q a part del meu germà gran i amic és un filosof excel.lent i collunut, dixit:

"Jo prefereixo estar amb gent que no em faci la vida imposible la veritat i prefereixo no preocuparme per aquestes coses, el món es plé de gent i no perdré el temps anant al darrera de gent que no es mereix estar amb mi, els que hi volen estar hi estan i els que no, doncs que marxin, el món es prou ample per tots. No et mengis el tarro, nena! Que els que mereixem la pena (em penso) som aquí encara que estiguem allá (ja m'entens)." Albert, Mèxic D.F 11/09/2007

i L'Anna, q sóc jo i la seva germana petita, me n'he adonat que potser per una vegada a la vida caldria fer-li cas i usar la seva experiència en benefici propi q per això hi són tbé els germans grans.... ;)

diumenge, 9 de setembre del 2007

Se'ns acumulen les celebracions....

Entre avui i ahir no parem... el dia 9 de setembre és una data clau en a nostra vida com a parella: fa 12 anys q vam començara sortir, fa un any del comiat de solters que ens van organitzar els amics i la família.... d'aquí una setmaneta el primer aniversari del nostre casament.... Per molt q s'hi encaparrin avui m'haig de sentir feliç i ho sóc i ho seré.

Per no perdre el temps, ni les costums, ahir ja vam anar a celebrar la primera part: sopar romàntic a Can Travi Nou (gràcies Carles per la recomanació.... no sé com tu fas però sempre encertes!!! ;)) i després concert d'Antònia Font... La setmana q ve a celebrar la resta amb cap de setmana romàntic i de relax a Berga.... ja us ho explicarem!!!!

Per avabar de fer rodó el dia hem tingut la visista de l'Adrià (per la family i amics Tintín) i estavem així de guapos:

12 ANYS!!!!!


Avui fa 12 anys q jo i el Marc ens vam trobar i vam decidir no separar-nos mai més.... evidentment sobren les paraules!!!! T'esmimo moltisisisisisisisisisisisisisimis Marc!

dissabte, 8 de setembre del 2007

:(

A vegades hi ha gent que ha passat ja pel mateix q tu i escriuen cançons on sobren les explicacions.... i a vegades també això és l'únic q et reconforta...

divendres, 7 de setembre del 2007

dijous, 6 de setembre del 2007

Tot recordant aquell "Dream Team"...!

Fa uns dies parlant amb el Lluís (Lluisete) vam recordar l'època del gran "Dream Team" culló allò si q era futbol, del bò a més a més....
I posats a recordar us regalo la maneta q vam fer-li al Madrid.... ains quins temps!!!



La Mama també ha fet anys!!!!!


Amb tot el merdero de la festa del Marc no vaig penjar un post q feia mooooooolt temps que tenia al cap.... sobretot per la foto! jejejejejeje... El dia 31 la mama tb va fer anys.... aquesta vegada preservaré l'anonimat i no li faré la putada de dir públicament quants en fa però q ue sapigueu q per l'edat q té tinc una mare bien buenorra i activa i "súper mega"genial que s'ho mereix tot tot i tot!!!!
Així que: MOLTES FELICITATSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!



dimarts, 4 de setembre del 2007

Un dia al Pirineu Gironí


Dijous la Sandra i l'Andreu ens van convidar a passar el dia al càmping de Sant Joan de les Abadesses, vam fer moooooltes coses: vam celebrar l'aniversari del Marc amb espelmes i tot, vam visitar Camprodon i el seu famós pont, vam visitar Sant Joan on vam comprar el dinar (bonisisisisim, tant q les abelles se'l volien fotre i tot!) q vam acompanyar amb una amanida de "vinagre" especialitat de la Sandra (jajajajajaj)

I per la tarda vam anar a Ripoll on per fi vaig poder veure el seu campanar q em va seguir enamorant!
Va ser un dia rodó q va acabar amb un sopar a Manresa amb sessió de fotos a la Maia inclosa!




Va ser un aniversari diferent i genial a l'hora i d'on va sortir la ferma promesa q el mes de desembre, aprofitant les vacances de nadal, farem un tour per Asturies i el País Basc o bé a algun altre destí xo segur segur q alguna cosa farem, això segur! Ja en tinc ganes.... moltes!


dilluns, 3 de setembre del 2007

Els 30 del Marc s'havien de celebrar bé bé!

El d'aquest any no era un aniversari qualsevol.... el Marc arribava als 30 i calia fer alguna cosa pq no els oblidés mai. Ja fa moooooooolts mesos q preparava alguna cosa especial amb la complicitat de moltes persones q m'han ajudat moltíssim (gràcies a totes elles: pels nervis, per quardar-me el secret, per ajudar-me en tot el q podieu i més..... mil gràcies!)



Evidentment quan vam decidir que li preparariem el cap de setmana amb pack adrenalina (nom q no m'invento jo i q ara més q mai sé pq es diu així) inclòs no en tenia ni idea (ni idea ni idea us ho juro) de lo q era!



Va estar bé enganyar al Marc una estoneta clar q al final ja se'ns va veure el llautó encara que sé de sobres q no s'ho imaginava toot tooot....jejejeje....



Crec q al final tothom s'ho va passar bé i l'homenejeado més q ningú tot i que avui té unes agulletes q no pugui amb elles... a ell li ha encantat ho sigui q ja em donc per satisfeta.



Dels quads i el circuit a l'aire em quedo amb alguines imatges q vull compartir amb tots: evidentment a l'inici del dia, quan ens vam possar el gorro pel casc (aquest glamour Nataaaaaaaaaaaa!!!) els quads en si mateixos, la cara de la Nata i la meva fent algunes proves del circuit.... en fi... mireu i jutgeu pèr vosaltres mateixos!!!!