Orgull

Sempre he sabut q erets una persona forta i ambiciosa....mandrosa (mooooooolt) però constant, lluitadora, eficaç... Jo sempre he cregut en tu, potser molt més q tu mateix i tot, i veus... ara tens la recompensa. Felicitats! Pq t'ho mereixes i pq has demostrat a tothom q a vegades no cal ser el més intel.ligent, n'hi ha prou en ser llest, constant i treballador, com tu. M'has donat una de les millors lliçons de la meva vida, i n'estic mooooooooolt orgullosa (espero que ara ja t'ho creguis.... jijijijiji)

Per cert, sé del cert que te'n sortiràs... perquè, com sempe, jo crec amb tu i si hi ha una persona al món preparada i capaç aquesta ets tu, serà genial i una oportunitat única, ja ho veuràs.... m'acabaràs donant la raó (com sempreeeeeeee !!!!!! ;) )

No se si encara no t'ha quedat massa clar però estic sssssuuuuuuuuper contenta i emocionada i feliç i orgullosa de tu i per tu i per nosaltres!

T'estimo.

Tibidabo II: No comments....

Sóc una persona de paraula.... he penjat la foto q us havia promès escannejar..... com veureu les cares són una barreja de diversió, bogeria, pocavergonya..... i paro ja q m'estic avergonyint i encara faré veure q no m'he enrecordat d'escanejar no sé q....
En fi a vegades una imatge val més q mil paraules i si això enlloc de ser un blog fos un fotolog aquesta seria, sens dubte, la foto del dissabte!

Tibidabo.... un viatge al passat!

El dissabte vam anar al Tibidabo..... després d'almenys 15 o 20 anys sense anar-hi (l'última vegada crec q va ser una sortida de cosins Ferrera..... crec recordar.... muchos anyos ha....) la sensació va ser estranya. Li han fet una rentada de cara important però vagis on vagis se't van obrint flaixos que et fan recordar q allà ja hi havies estat i ja havies viscut aquelles mateixes experiències amb 15 anys menys i amb la il.lusió canviada per l'edat, però amb il.lusió al cap i a la fi.
Vaig tenir només un petit desengany..... els miralls màgics estaven tancats.... ooooohhhhhhh desil.lusió col.lectiva perquè amb l'Olga ens haguéssim fotut un fart de riure q flipes però tb perquè recordava amb enyorança la de vegades i la de ratos que ens hi passavem amb l'Albert.... ;)
Val a dir quel 'edat no va ser un empediment per disfrutar de la muntanya russa (hi vam pujar mil vegades més q res per la frenada q molava més q tota l'atracció en si mateixa) de les canoes (la foto resultant us la penjaré un altre dia q l'haig d'scannejar) dels mega crits del súper heroi Lluis a la casa de les bruixes ( q encara ara ploro de riure) del castell màgic (no recordava lo divertit q era q se't mogués el terra i no veure res i sentir els crits de la gent sense q res ni ningú et fes espantar el més mínim.... només per la simple atmosfera... i es q el poder suggestiu de la ment ens domina més del q voldriem.... ;))
Un capítol a part es mereixen els autos de xoc..... bueno bueno bueno.... l'Olga i jo els vam disfrutar des de la barrera (la meva recent lumbalgia no em va deixar disfrutar al 100%%%%) El Lluis i el Marc disfrutant com uns cabrits i empaitant tius raros q ens miraven massa... jajajja... va ser boíssim!
Fins i tot el dinar va estar bé, una pizzeta i una amanida a la sombra del parasol i vengaaaaaaaaaaaa q encara ens queden milions de coses per fer.....
El museu dels autòmats amb la arxi famosa "La Moños", la maqueta del Tibidabo, el ring, la bàscula q pesava 4 kilets menys (em va encantar la bàscula :D)....
I el recolofón final va ser l'hotel Krüeguer..... bueno bueno bueno ens haguéssiu d'haver vist cagats de por q anavem.... jo li vaig fer almenys tres talles gran la camiseta al Lluis de tan q li estirava, el Marc em va deixar els seus dits marcats a les espatlles de tan apretar, ens vam quedar tooots quatre afònics dels crits i els riures nerviosos.... crec q aquells 10 minuts se'm van fer eterns, però com va molar en el fons, eh????? Sort de l'Olga q em va obligar a entrar que jo com sempre ja m'ho perdia....
No si ara repassant tot el dia no m'estranya q a la nit de revetlla no donguéssim la talla i a les 2 a dormir a casona q stavem rebentaaaaaats però com va molar tornar, ni que sigui per un dia, a disfrutar de la il.lusió de ser petit un altre cop!

Sant Joan, l'estiu ja és aquí!!!!

Ahir a la tarda va començar l'estiu! A mi m'encanta l'estiu, sempre és l'època de l'any q més m'agarda, soposo que per les vacances, la vagueria, el meu aniversari... en realitat l'aniversari de moltes de les persones que més m'estimo... la platja, els pantalons curts i els tirants, les sandàlies, les ungles pintades.... A l'estiu, a part de que tota cuca viu, es respira un altre ambient, a la gent no li fa tanta ràbia anar a dormir tard perquè has nat a fer una copeta amb els amics, pendre l'aire ni q sigui amb la finestra oberta.... Tot si val a l'estiu!
I, evidentment, no hi ha cap més festa de guardar i de no guardar que signifiqui tant com la de Sant Joan.... els petards, les fogueres (ara ja inexistents xo jo encara en vaig arribar veure ja fa uns quants masses anys.... :S) les coques i les celebracions, el cava, la calor, i les festetes a ca el Lluis i L'Olga q ja són tota una institució, ja fa un grapat d'anys que hi anem per Sant Joan i ara a més festa grossa q en tenim un de Joan a la Colla Sei!
En fi... fins els pebrots del petards a hores intempestives de la nit xo q maco q és l'estiu i q arribi ja la revetlla i la coca, i el sopar, i les mil anècdotes.... un any més....!

Avui, a més a més, examen!

Doncs si... avui toca examen dela UOC.... realment com si a les14.30 no tinguéssis res millor q fer... xo en relaitat amb el dia q fot.... no tinc res millor q fer.... Però avui em sento cansada, sense ganes....tb deu ser culpa del mal temps.

La veritat és que seguim amb la setmana apoteòtica, per dir-li d'alguna manera fina, a la feina, ja no tant per la feina sinó per algunes actituts q no acabo d'entendre ni del dret ni del revés ni fent el pino-puente.... i em començo a sentir cansada de tot plegat.

Si als nervis laborals li sumem els nervis immobiliaris ja la patem del tot.... la gent continua sense entendre q no em plantejo marxar per gust, q si marxem ho farem a 15 minuts en cotxe i 20 en tren.... Sé q és una bona oportunitat, boníssima però em fan passar nervis perquè no se n'adonen que, encara que de bona fe, em fan dubtar.... i això em fa adonar que soposo q si dubto és perquè encara hi han coses q m'aculloneixen massa... i jo només demano a crits de silenci q m'ajudin a no possar-me les coses més difícils i almenys se n'alegrin mínimament per nosaltres ni que sigui per aconseguir alguna copsa en la vida....

I si a més li sumés una merda d'examen a una hora impossible i q el Marc està tot el dia fora just el dia que fa 9 mesos q ens van casar i q cau en dissabte i ho podiem haver celebrat d'alguna manera especial.... ja t'acabes de cagar en tooooota la setmana... i sabeu el pitjor: la setmana q vé no té pas vistes de millora lo més mínim....

Avui tot negre com el temps!

El Paradís

A vegades crees una relació amb algun lloc especial perquè has viscut moments i vivències que esdevenen especials i claus en la teva vida i acabes creant un idealisme.... A mi això em passa amb Menorca, sempre he dit q si algun dia marxo lluny serà per anar allà.... Bé lluny lluny tampoc perquè gaudim d'un autèntic paradís a 20 minutets de Barcelona amb avió.....
Evidentment que hi han altres motius..... només cal que mireu les fotos..... uuuffffff heu vist quines aigües?? I quins paisatges?? i quines platges???? Tot té un encant especial en aquesta illa i pren una altra dimensió que només saps si hi vas i en gaudeixes.... ho oblides tot (problemes de feina, dubtes, etc) i et limites a viure el moment, el lloc, la màgia....
Per anar bé hauria necessitat marxar un mes sencer per poder desconnectar de tota aquesta merda i tornar com nova però bé.... ja ens ha nat bé ja.... oi Marc?? ;)
En fi, si les fotos no us han convençut de cop, us donc un consell: aneu-hi ni q sigui un cop a la vida, de veritat.... i després compartim experiències!!!

M'ha tocat, m'ha tocat m'haaaaa ttttooooooooocccccccaaaaatttttttttt!!!!!!

És q no m'ho puc ni creure... però serà q el meu destí ha canviat??? I la fortuna em somnriu???? Serà serà.... Ahir vaig rebre una mooolt bona notícia: acaba de tocar-me un IPOD de 80 GB!!!! oeoeoeoeoeo just ara q el meu MP3 havia passat a millor vidaaaaaaaaaaaaa....

Tot perquè quan vam nar al concert dels Gossos vaig grabar videos amb el mb i els vaig enviar pq així ens ho van demanar, la idea és fer un vídeo-clip amb els videos dels assistents als concerts.... I entre tooots els videos enviats sortejaven dos IPOD's i ves.... q m'ha tocaaaaaaaaaaaat oeoeoeoeoeoeoe tic feliç de la vida... per fi una mooolt bona notícia!

El dimecres l'aniré a buscar! ;)

Dubtes....

Dubtes i dubtes i més dubtes.....
La gent sempre m'ha dit que tinc la sort de ser dicidida i "hechada pa lante" home sort sort.... doncs no, ni sort ni decidida ni palante ni pa tras ni res de res...
Fins ara si havia de decidir una cosa més o menys important intentava no complicar-me massa, buscava el recolzament dels meus puntals i ja està, sense pensar-m'ho i ja estava fet..... serà q fins avui no he hagut de prendre desicions difícils està clar.... I avui sóc una persona cagada, negada, incapaç de decidir si si o si no si davant o darrera.....
Sembla ben bé q el món s'hagi girat com un mitjó.... El Marc, l'anàlista metòdic q és incapaç de fer res sense haver analitzat la situació cent mil milions de vegades i haver calculat minuciosament tootes les possibles situacions, ell ara és el que està decidit a tirar-se a la piscina sense cap mena de remordiment més q la ilu de començar una nova vida.... I jo, la decidida, la tirà pa lante, la que no és pensa les coses pq s'ha de viure, la que sempre ho ha tingut clar.... ara tinc els dubtes aparcats en algun lloc de la meva ment d'on no vull q surtin però q em crident insistenment: eeee indecisaaaaa eeeeeee stem akiiiiiiii eeeeoooooooo....
En fi dubtes dubtes i més dubtes i que seria la vida sense els dubtes... i sempre són igual de complicats pel qui els viu, la mateixa complicació a cinquè de bàsica quan no saps si acceptar al teu grup d'amigues a la nova, la mateixa complicació que quan omples les prioritats en el full de les PPAU, les mateixes complicacions quan has de decidir com dius que plegues d'una feina, la mateixa complicació que quan decideixes comprar-te un pis i firmar una hipoteca pel que et queda de vida i anar-te'n de la teva ciutrat per sempre.... Els dubtes formen part de la nostra vida, sempre.... i la seva complicació és perquè, crec jo, sabem perfectament que sóm els únics i últims responsables de la desició q prenem.... I si a més no comptes amb el recolzament dels puntals de la teva vida.... suma-li mil dubtes més.....
En fi... dubtes dubtes dubtes.... tinc tants dubtes que ara mateix dubto, fins i tot, de com acabar aquest post!

FELICITATSSSSSSS TETEEEEEEEEEEE!!!!!

Teteeeeeeeeeeeeeeee avui és el teu dia, única i exclusivament el teu dia! Avui en fas 31 i en la distància obligada t'envio un petonàs i els millors desitjos per avui i per la resta d'any!!!

MOLTISISISISISISISISIMES FELICITATS!!!!!!!!

Quina setmaneta....

Q porto una mala setmana no és cap secret... els que em coneixeu i parleu amb mi cada dia haureu vist q és més difícil q de costum trobar-me en els llocs de sempre... (Nat jo tb et trobo a faltar, eh????) i hi ha una única culpable: LA FEINA....pfpfpfpfpf.... quina merda tu, l'època de més feina i només dues persones en tot el departament. Nois, perdoneu-me xo això és una falta clara de planificació... i de molta jeta per part de segons qui que es pensa q ens aixeca la camisa i el que s'esta aixecant és la seva faldilla i se li està veient el cul, per cert cada dia més i més gran....

Tot i així avui divendres estic contenta, mooooolt contentaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (si deixo de mirar obcessivament la setmana que ve al calendari.... és clar!)

El motiu és de lo millor.... Aquesta setmana el meu metge m'ha confirmat que estic menys malalta que mai! Si nois, seré una malalta crònica d'una malaltia degenerativa tooooota la meva punyetera vida xo q et diguin q actualment tens la malatia aturada, controlada i tens uns nivells com els d'una persona "sana" val tota la pitjor setmana de feina del món!!!!! Haurem de celebrar-ho..... of courseeeeeeee.

També una segona notícia.... potser menys important però que almenys de primer efecte significa una mica més d'oxígen: el dilluns tinc festaaaaaaaa yyyyyyuuuuuuuhhhhhhhuuuuuuuu.... Mentre els de Sabadelll (bona pell) penqueu com cabrits una q jo sé i alguns més de la capital gaudirem de la nostra tan estimada segona pasqua.... encara que això signifiqui que quan el dimarts arribi a la Fundació pot ser que l'ordinador s'hagi cremat ja de la feinada pendent que hi tinc...... en fi.... no es deu poder tenir tot....