El meu espai està de vaga oficial

No em funciona al 100% la barradel "space"... i clar si em descuido i escric ràpid els mails o elqsigui sem'enganxa tot.... una mica com ara... I clar ja ho diuen ja que l'espai és important, cadascú el seu persoposat peròlesmeves paraules es veu q tenen vida pròpia i ganes decompanyia i s'enganxen unes amb les altres... ai ves no seré pas jo qui els hi tregui aquesta il.lusió (ves quina cosa!)

Què maco és Besalú

Dons això, que què maco que és!! Després de triar en varis destins que queden pendents per un altre finde ahir vam nar a Besalú a passar el dia.

(Besalú no sé pq em recorda a la Moni i a mi quan erem petites i gravavem cintes amb milions de parides a casa la iaia Pepi... ben bé no recordo pq però el subconscient així m'ho diu... a saber!!)

Després d'haver llegit el Pont dels Jueus em feia gràcia anar-hi pq precisament parla del pont de Besalú i passejar pels carrers del call jueu i veure el mikvé... en fi, com sempre, fer una mica d'història!

Tot i q al final ens va plore ens va donar temps de disfrutar, fins i tot, d'una mica de solet i és q la primavera ja ho té això.

Només llàstima de que la carretera principal estigui en obres i ens haguéssim de xupar una infernal collada de curves (tbé de tornada! q gafesssssssssss!!) En fi.... no tot és pot esperar perfecte com la vida misma....

A més el finde llarg s'acaba... avui a estudiar una miqueta i demà a currar... i encara sort q jo els quatre dies de festa els he fet igualment encara q no sigui pel pont!

40 anys són molts anys

Jo només sé q al Marc i a mi encara ens enqueden 38! jajajajaja 40 anys de casats són molts i molts i és maco saber que, encara avui dia, hi hagi gent q, passats 40 anys en què sembla que la il.lusió per tot hagi haver acabat, visqui enamoradade tot plegat.... i és q l'amor té aquestes coses et crea una vida, una unió, una complicitat, un tot que només tu i l'altre compreneu i aquesta "cosa" penso q és la clau!
Moltes felicitats per aconseguir mantenir la "cosa" i fer-vos l'exemple a seguir, sou uns cracks homeeeeeeeeeee!!!
I penso q la millor manera de celebrar-ho i demostrar-ho és la família que heu format! No em direu q no som macos i cada dia creix i creix.... aquest és el clar resultat i la millor recompensa de 40 anys d'amor! I q duriiiiiiiiiiiiiii

Mahi ve

Se suposa q d'aki al juny la Montse i jo hem de ser capaces de fer tot això(jajajajajaaj jo ja començo a riure....ostia q fort!!)

Foto oficial!

Mireeeeeeeeeeuuuuuuuuuuu quina coseta! Akí teniu la primera foto oficial del meu nevot!!! A q és maco????!!!! Aixxxxxxxxxxxx!

De cop m'aterreix tornar a viure l'alé d'aquesta por, d'aquesta inquietut a la que mai t'acostumes tot i que hi estàs condemnat des del moment en el què neixes.
M'aterra haver d'apendre a viure amb la seva absència, vivint i alimentant-me només dels nostres records.
Un altre cop.

Ai ai ai ai noticióooooooooooooooon

Però bueno bueno bueno bueno bueno i requetebueno... q passa aquest 2008???????
Sempre m'ha fet ilu q m'ho diguéssin:la Irene pq era la primera,l'Adrià pq era el nen, la Tània la primera de la meva família i ara sang de la meva sang... q siiiiiiiiii q haig de ser tieta del meu germà i la Karen!!! I encara no m'ho acabo de creure...aiaiaiaiaiai.. i tot serà diferent, una mica estrany, en la distància però serà genial... i el 17 de desembre tachán tacháaaaaaaaaaaaaan.... ja el tindrem akí!
Estic súper emocionada,de veritat!!!

Aportacions solidàries

Jo, solidària i conscienciada com sempre a tope amb el problema de la sequera, he decidit aportar el meu granet de sorra, ajudada pel meu gafisme habitual, de manera q les últimes setmanes cada cop que gaudeixo dels meus dos dies de festa plou. I si, és genial... però collons es podia repartir una mica més entre la setmana.... lo fotut és q durarà poc:exactament les 48 hores de la meva festa i demà un solarro q pa qué i tothom cap a Montserrat...!
Us anuncio que per la setmana vinent aneu preparant els paraigües pel cap de setmana (q és quan tinc festa!) ho sento....
I és que ja és ben cert ja que mai plou a gust de tothom!

Bollywood

Doncs q????? Jo penso q no va nar tan malament... la primera lliçó de bollywood súper superada... a mi se'm va fer curt i tot!!! I mireu, tot i q jo i el ritme no ens entenem massa bé tampoc desentonava massa en el conjunt de la classe.... No si d'akí a fama ja ho veig...jajajajaj bueno no ens passem ni una mica però si q em va agradar, i m'ho vaig passa genial i em va encantar compartir-ho mab la Montse! Nena vas tenir una idea genial a l'apuntar-nos! Aleeeeeeeeee!

Capricis del temps.

Avui mentre em dutxava he observat q aquella ferida q em vaig fer a l'ungla del dit gros del peu dret deu fer uns 7 mesos ja està a punt de desaparèixer i, casi sense volguer, he pensat que tandebò totes les ferides del cos poguéssin desaparèixer tan ràpid i sense deixar cap mena de rastre.

Manies

Que sóm les persones sense manies? Doncs res pq aquestes també ens defineixen i ens fan tal i com som. Aquests dies em fixo amb les manies de tots: el Marc té la mania de contar coses quan va pel carrer, la Irina la mania de les molles de pa q no les soporta, l'Elsa la mania de no portar rellotge ni res q li oprimeixi el canell...

Manies i més manies i clar no he pogut deixar de pensar en les meves de manies: la meva mania a la poma per descontat, portar sempre mitjons ratlles, poratr els bolso creuat sempre cap al metix cantó, començar a llegir el diari per l'última pàgina, fer zapping, començar un llibre sempre llegint l'últim paràgraf i després començar ja si per la primera pàgina, portar sempre les ulleres de sol al cap fent de diadema, rentar-me les dents sempre abans d'anar a dormir, dormir sense pantalons de pijama (només quan no fa molt molt molt fred), dormir amb les peus sempre tapats hiverns i estius, no fer servir la coixinera si no és per tapar-me el cap, la puntualitat britànica, no ser persona si no em prenc un cafè de bon de matí.... I segur q moltes i moltes i moltes més q ara no em venen al cap.... però qui si no és un maniàtic????

(si algú més pot aportar alguna cosa en el meu rànquing de manies personals.... q ho faci pleaseeeeeeee! No li tindré ne compte!)

Per si algú la necessita...

NO TINGUIS POR

Recordo de vegades

com érem tu i jo.

Gairebé no puc creure

com ha canviat tot.

Penso que potser sóc jo.

Potser ara estàs cansada.

Potser no saps què fer.

Ara la sort s'amaga

Jo te la trobaré

Deixa que ho faci per tu....

No tinguis por.

Pots canviar-ho tot.

Però de moment

acosta't i fes-me un petó.

Si la gent t'atabala,

si busques un amic,

si no veus les coses clares,

recorda't de mi.

Jo penso en tu,

pensa en mi.

Ja sé que tu ets molt dolça,

els mosquits m'ho van dir.

Ja sé que tu ets molt dolça,

ja sé com ets per dins.

No tinguis por.

Pots canviar-ho tot.

GOSSOS

Li cau la baba... i a qui no??

Doncs akí teniu al Marc i la fotocòpia del Dani (que ho sento molt per l'Olga però és q cada dia és més cagat i pastat al seu pare aquest nano!)

No em direu q no fan una bona parella!! I el Marc, ara si q si, se li cau la baba amb el seu Adrià, cada dia me n'explica una o una altra i a mi, perquè negar-ho, també se'm cau la baba!!

Estic contenta!

Estic contenta, si.

El primer dia dubtava de si havia fet ben fet o no pq és un canvi tant bèstia, dues feines q no tenen res a veure: una és tracta directe amb el públic l'altra no, una és estar dreta 8 hores al dia i l'altra sentada, una és estar amb l'ordinador dale q te pego i l'altre no tenim ni pc si no és el que fa de caixa....No em direu q no és un súper canvi!!!!!

La gent és molt maca i ric molt... a més com la gent ja està enterada per la Sandra i la Montse doncs ja m'acullen amb els braços més obert si cal! Les hores em passen volant practicant el meu anglès macarronic amb els guiris i el meu castellà pachanguero amb els iaios de l'INSERSO! Clar q la prova de foc serà aquest finde, el primer de curro.... ai ai ai... ja tremolo! Sort que diuemenge hi vaig d'hora i a les 18 ja taré a caseta amb el meu Marquitos!

Bé... doncs res que si veniu a l'Espai Audiovisual allà em trobareu entre entrades i imans de la Verge amb el meu uniforme tota mona (q no tengo padrinos) Va animeu-vos i veniu homeeee q és molt maco!

Quan diuen això d'any nou vida nova no em pensava q aquest 2008 s'ho prengués tan en serio pq de moment sembla q m'hagin agafat la vida com un mitjó i li hagin donat la volta... Mare mevaaaaaaaaaaa...
Jo q sempre m'acostumo al q sigui i ja m'està més que bé ara davant meu amb la prespectiva d'una hipoteca de 40 anys per pagar i una feina nova q tot just començaré demà no me'n ser avenir massa de tot plegat....
Us ho confessaré: estic una mica cagada, bé... qui diu una mica diu mooooooolt! No sé ben bé a què vaig ni com estaré ni que m'hi trobaré...bbuuuufffffff venga l'adrenalina q està q es surt! jajajajajaja crec q el meu cos ja es comença acostumar!

Sense paraules!

I després d'això volieu que encara em sortíssin les paraules??????

Carta oberta

Bé....fa estona q estic fent neteja del pc i si me n'adono se'm passa l'hora i no he escrit el mail, una mica l'he deixat per última hora pq així, si no hi pensava, semblava com q no era l'hora de marxar... Però nenes q no pot ser!! Vinga a escriure! Jajajajjaja

Vosaltres, q em coneixeu molt bé, sabeu q no m'agrada ni ser el centre d'atenció (suposo q ho vau comprovar ahir....jijijijij) ni les "despedides" q sempre em resulten massa tristes però us dec tantes coses q no em semblaria just marxar sense dir-vos-ho.

Quan era petita i em preguntaven què volia ser de gran jo sempre responia q feliç, amb poca cosa en tenia prou saps? com si fos tan senzill! Al vostre costat, cada dia, m'heu fet sentir feliç, molt, tant personal com professionalment. I això és una cosa q a vegades, pel que sigui, ens costa de dir i jo no vull deixar de fer-ho. I més q dir-vos-ho us ho vull agrair perquè és un mèrit tot vostre! Mil gràcies.

La meva mare, q és molt sàvia (suposo que una mica com la mare de totes!!) sempre em diu q els canvis costen molt però que s'han de fer pq ja sabeu q diuen: renovar-se o morir. Doncs bé, a mi m'ha arribat l'hora, una mica per les circumstàncies una mica per un repte personal una mica per que si.... Però en cap cas em pensava q em resultaria tan difícil....! Em costarà molt trobar unes companyes com vosaltres q em facin riure tant, q em recolzin i se n'alegrin per les meves decisions, q em deixin formar part de les seves vides i q em cuidin tant com vosaltres ho heu fet. No ho dubteu, us enduc amb mi, ben guardadetes. I és q amb voslatres m'he fet gran i he compartit els moments més emocionants de la meva vida!

No cal que us digui q ja mai res serà ben bé igual: ni llegir els horòscops ni fer els autodefinos sense la Laura i la Mònica, trobaré a faltar el cafè de l'esmorzar amb les nenes de mkt operatiu i consultoria, parlar de nens amb la Yolanda, les sessions de Reiky de la Mónica, els "Vicentes" amb la Laura, els sopars de Nadal i aquells pernils q mai m'han tocat (jajajjajaaj), marxar 10 minuts abans per no perdre el tren, la RESEMA dels dimarts, el FUTURA.... Res de res serà mai més igual i si quan fem qualsevol cosa d'aquestes se'ns arrenca un somriure pq ens hem trobat a faltar, ni que sigui per un segon, ja em donaré per satisfeta.
No em vull enrotllar més pq sóc la pera i si començo no paro mai, només una última cosa: no canvieu mai de la vidaaaaaaaaaaa, sou genials i la mar d'especials tal i com sou i heu deixat el llistó tant alt q ni el veig! (I prou de peloteooooooooooo! Jajajjajajaja)

Us deixo les meves dades de contacte per si mai voleu res ( q espero q siiiiiiiii!! pq jo us conytinuaré saturant el correu petardessssssssss!!) i espero q tota la gent q m'ha dit q vindrà a veure'm compleixi la paraula, a mi em farà la mar d'ilu, jo prometo tbé treure el cap de tan en tan(...)

(otia per ser q no em volia d"espedir" m'he passat una miqueta no?? Buaaaaaa no m'ho tingueu en compte, val? Necessitava fer-ho, de veritat!)

Us estimooooooooooo mooooooooooooolt!
Mil petons i sort!

Anna

Concert!

Ai ai ai per no perdre massa el costum (q des del novembre res de res) avui concert dels Gossos!!!! oeoeoeooe i a més un concert especial: és un concert conmemoratiu pq el Gossos celebren el 15è aniversari jaaaaaaaaaaaaaaaaa???? cafort!!!!! Ostres és q m'emociono pq els vaig descobrir tard però me n'adono q la part més important de la meva vida la he feta amb ells com a BSO de la meva vida i ostia q fuerrrrrrrrrrte diomiodiomiodiomio i clar... i anem amb la Sandra i l'Andreu pq no podia ser d'una latra manera.
Ha veure com va (la Sandreta diu q hi hauran sorpreses...aiaiaiaiaiia.... q m'emociono!)

Em sembla q mai a la vida una xirimoia havia donat tant de si! Mare mevaaaaaaaaaaa quin fart de riure (o de tonteria)!!
Jajjajjajajajajajaja

(veus.... serà per coses com aquesta que us trobaré a faltar tant i tant....)