Què maco és Besalú

Dons això, que què maco que és!! Després de triar en varis destins que queden pendents per un altre finde ahir vam nar a Besalú a passar el dia.

(Besalú no sé pq em recorda a la Moni i a mi quan erem petites i gravavem cintes amb milions de parides a casa la iaia Pepi... ben bé no recordo pq però el subconscient així m'ho diu... a saber!!)

Després d'haver llegit el Pont dels Jueus em feia gràcia anar-hi pq precisament parla del pont de Besalú i passejar pels carrers del call jueu i veure el mikvé... en fi, com sempre, fer una mica d'història!

Tot i q al final ens va plore ens va donar temps de disfrutar, fins i tot, d'una mica de solet i és q la primavera ja ho té això.

Només llàstima de que la carretera principal estigui en obres i ens haguéssim de xupar una infernal collada de curves (tbé de tornada! q gafesssssssssss!!) En fi.... no tot és pot esperar perfecte com la vida misma....

A més el finde llarg s'acaba... avui a estudiar una miqueta i demà a currar... i encara sort q jo els quatre dies de festa els he fet igualment encara q no sigui pel pont!