De cop m'aterreix tornar a viure l'alé d'aquesta por, d'aquesta inquietut a la que mai t'acostumes tot i que hi estàs condemnat des del moment en el què neixes.
M'aterra haver d'apendre a viure amb la seva absència, vivint i alimentant-me només dels nostres records.
Un altre cop.
1 comentari:
no tinc paraulas aquet cop
pero si que et dic que estan juntas ens ensurtirem
Publica un comentari a l'entrada