Carta oberta

Bé....fa estona q estic fent neteja del pc i si me n'adono se'm passa l'hora i no he escrit el mail, una mica l'he deixat per última hora pq així, si no hi pensava, semblava com q no era l'hora de marxar... Però nenes q no pot ser!! Vinga a escriure! Jajajajjaja

Vosaltres, q em coneixeu molt bé, sabeu q no m'agrada ni ser el centre d'atenció (suposo q ho vau comprovar ahir....jijijijij) ni les "despedides" q sempre em resulten massa tristes però us dec tantes coses q no em semblaria just marxar sense dir-vos-ho.

Quan era petita i em preguntaven què volia ser de gran jo sempre responia q feliç, amb poca cosa en tenia prou saps? com si fos tan senzill! Al vostre costat, cada dia, m'heu fet sentir feliç, molt, tant personal com professionalment. I això és una cosa q a vegades, pel que sigui, ens costa de dir i jo no vull deixar de fer-ho. I més q dir-vos-ho us ho vull agrair perquè és un mèrit tot vostre! Mil gràcies.

La meva mare, q és molt sàvia (suposo que una mica com la mare de totes!!) sempre em diu q els canvis costen molt però que s'han de fer pq ja sabeu q diuen: renovar-se o morir. Doncs bé, a mi m'ha arribat l'hora, una mica per les circumstàncies una mica per un repte personal una mica per que si.... Però en cap cas em pensava q em resultaria tan difícil....! Em costarà molt trobar unes companyes com vosaltres q em facin riure tant, q em recolzin i se n'alegrin per les meves decisions, q em deixin formar part de les seves vides i q em cuidin tant com vosaltres ho heu fet. No ho dubteu, us enduc amb mi, ben guardadetes. I és q amb voslatres m'he fet gran i he compartit els moments més emocionants de la meva vida!

No cal que us digui q ja mai res serà ben bé igual: ni llegir els horòscops ni fer els autodefinos sense la Laura i la Mònica, trobaré a faltar el cafè de l'esmorzar amb les nenes de mkt operatiu i consultoria, parlar de nens amb la Yolanda, les sessions de Reiky de la Mónica, els "Vicentes" amb la Laura, els sopars de Nadal i aquells pernils q mai m'han tocat (jajajjajaaj), marxar 10 minuts abans per no perdre el tren, la RESEMA dels dimarts, el FUTURA.... Res de res serà mai més igual i si quan fem qualsevol cosa d'aquestes se'ns arrenca un somriure pq ens hem trobat a faltar, ni que sigui per un segon, ja em donaré per satisfeta.
No em vull enrotllar més pq sóc la pera i si començo no paro mai, només una última cosa: no canvieu mai de la vidaaaaaaaaaaa, sou genials i la mar d'especials tal i com sou i heu deixat el llistó tant alt q ni el veig! (I prou de peloteooooooooooo! Jajajjajajaja)

Us deixo les meves dades de contacte per si mai voleu res ( q espero q siiiiiiiii!! pq jo us conytinuaré saturant el correu petardessssssssss!!) i espero q tota la gent q m'ha dit q vindrà a veure'm compleixi la paraula, a mi em farà la mar d'ilu, jo prometo tbé treure el cap de tan en tan(...)

(otia per ser q no em volia d"espedir" m'he passat una miqueta no?? Buaaaaaa no m'ho tingueu en compte, val? Necessitava fer-ho, de veritat!)

Us estimooooooooooo mooooooooooooolt!
Mil petons i sort!

Anna