Port Aventura

(I cam ja va sent una tradició cada any)
Jojojojojojojo Port Aventura ens esperaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
El dia 16 la Sandra, La Montse, la Roser, l'Eva i la menda lerendaaaaaaaaaaa cap a Tarraco!!
Quines ganesssssssssssss

Inventari

Per fer un resum resumit podríem dir q:

-Molt millor del q em pensava.

-Fins i tot divertit!!!

Avui hem rigut molt, molt i molt... amb el Pinocchio i el mòbil (diomiodiomiodiomio!!!) I m'agarda sentir-me així de feliç. M'agrada molt!

D'examens....

Buscant el camí

I malgrat tot i pesi a qui pesi (i com molt bé diuen els "meus" Perrus)

Mentre hi hagi un lloc on anar...

hi haurà un camí.

Una entrada i una sortida.

Si podem veure l'horitzó...

hi haurà un camí.

Una cara que no s'oblida.

Nen 1-Nena 0

Q no ho veieeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuu???? Si està clar... és un neeeeeeeeeen!! Vinga vaaaaaaaaa q s'accepten apostes:

NEN 1- NENA 0

Bruixes i bruixots i bruixetes

La nit més curta de l'any, la nit màgica, la de les bruixes... la del maleït pont (aaaaaaaaarrrrrrrrrrrgggggggggg) i la dels records: els entranyables, els que ho havien sigut i ara no ho són, els que sempre ho seran....i tot plegat i ja està, ja ha passat i acabat i esperarem al proper com cada any hem fet!

I com que de ganes no ens en falten també ho hem celebrat amb un soparet una mica improvisat...jejejejjee... però la mar de bo. Amb cava i coca inclòs. I sabeu q????? Un visca pels nous moments i pels nous Sants Joans (q una mica de renovació ja caliaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!)

La Marley, la meva osseta de peluix

Des de sempre que he dormit amb un òsset de peluix, el mundialment conegut Osito. No podia, no sabia, dormir sense notar el seu tacte de cotó.... i bé quan vam nar a viure amb el Marc ell, l'Osito, es va quedar a casa els papes però ja vaig poder seguir tenint la sensació del tacte del cotó quan laMarley va arribar a casa i és q ella és la meva guarda somnis!!!

Tieta de ple dret

Avui he fet servit el meu nou i flamant carnet de tieta que m'han reeditat i la cosa ha nat prou i prou bé... oiiiiiiiiiii?????

(como t'has quedao???? muerrrrrrrrrrrrrrrtaaaaaaaaaaaaaaaaaaa)

La Tània ens fa pam i pipa

I no m'estranya... amb lo a gust q deu star aki a dintre... ai ai ai ai amb les ganes q tenim tots de veure't la caronaaaaaaaaaaa! Guapa!

(I rebetarà les vacances a tothom menys a la seva tiaprima... clar q siiiiiiiiii!!! jajajjajajajaj)

Vulnerabilitat

Tots som vulnerables.... i no m'agrada adonar-me'n.

Sé q he fet mal, i el vaig fer per tornar-me'n d'un q em van fer i amb cura de no fer-ne més del compte però tot hi així he fet mal i les seves paraules així m'ho demostren.

I el més trist és que estem en un bucle sense massa sortida, ara tu ara jo i així fins que ja tot sigui massa impossible d'oblidar.

Que trist no?

La crisi del gasoil

És curiós avui els transportistes fan vaga per protestar pel preu del gasoil (i en el seu ple dret està) però ara que miro el telenotícies i veig les grans cues que hi ha a les betzineres em pregunto:si no hi ha gasolina pq els transportistes no deixen circular elsccamions que han d'abastir les benzineres jo i tu i milers de persones que necessitem el cotxe per anar a treballar no ho podrem fer, per tant ells es queixen per una cosa q alhora estan generalitzant a la resta de la població...... I és q a vegades és complicat defensar els teu drets sense causar danys colaterals oi? La cosa està xunga...molt xunga!

Per cert, ja heu anat a posar benzina per si a cas?????

Una imatge de silenci

A vegades hi han coses tan i tan i tan maques q no tens ni paraules per descriure-les.... Soposo que són aquelles q et recorden al silenci.

I el meu troç de silenci bé podria ser aquest.... Simplement genial.... o no???!

(La foto és del Marc... q si no ho reconeixo se m'enfada...jajajajajaj)

Possem un Risto en la nostra vida, si us plau!!!!

Quin personatge tu aquest Risto... amb milers de fans i detractors té la virtut de tenir els pebrots necessaris de dir el q cal, el q pensa o sent en tot moment, fent un homenatge a la sinceritat extrema.... Potser en aquest sentit si tots fóssim una mica més Risto les coses anirie una mica millor, segur.

Llàstima q a vegades, masa sovint, les formes perdin la raó....

Tot i així posem un Risto a la nostra vida, serem més feliços amb els demés i amb nosaltres mateixos i segur segur q passarem per la vida amb un gran somriure pq val més enfotete'n de la vida q que la vida se te n'enfoti de tu als morros, no????

FELICISISISISISISISISISISISISIM ANIVERSARI ALBERT!!!!!!!!!!

Si avui poguéssim compartir pastís seria un com aquest: de xocolata q tant t'agradaaaaaaaaaaaa!

Disfruta molt i molt i molt i molt del teu dia i feliços 32! (uaaaaaaaaalaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa)

Mil petons!!!