Mode de vacances "on"

(Crec que) Trobant el camí

Un consell

El consell estrella de la setmana, i tal i com molt bé diu Queen, "El show ha de continuar"

Ara falta q les paraules entrin i perforin en el timpà, en el cervell, en el cor.... i tot torni ser una mica més normal.

Ah! I per si a cas no us ho arribo a dir mil gràcies pels consells, els ànims i els viatges improvisats a mil km d'akí on el color negre no existeix....

De "dol"?

Soposo q és qüestió de temps xo ara mateix em sembla que escriure de la meva vida, del meu món, de les meves "tonteries" és una autèntica frivolitat... I fins quan durarà aquest sentiment de culpa?
I mentre estant no sóc ni jo mateixa

(Avui, i ja fa dies q dura, sóc color negre)

T'enyoro

Avui t'he trobat a faltar. Just al meu costat, entenent el meu dolor, les meves preguntes, els meus laments, les meves pors. He trobat a faltar la teva enteresa, la teva mà, la teva abraçada.... He trobat a faltar q només amb una mirada sapiguéssis q pensava, quin record m'havia vingut a la memòria. I t'he trobat a faltar pq sé que allà lluny de tots encara deu ser, si pot, una mica més dur. T'envio els pocs ànims q em queden.

Ni paraules....

Com que sempre em dieu que l'Albert escriu tan i tan bé avui prenc copiades les seves paraules perquè em penso q jo mai ho hauria pogut dir millor i pq sé q ell i només ell pot arribar a sentir el que he sentit jo aquests dies....

Gràcies per tot el que ens has ensenyat (coses útils, com que en aquesta vida tot té solució menys la mort i a cosir botons, o coses inútils com per exemple a fer "pompons").

Gràcies per totes les abrassades i tots els petons que ens has donat.

Gràcies pel teu bon humor i ensenyar-nos que la vida s'ha de prendre amb alegria passi el que passi. És complicat però sempre tindrem el teu exemple per anar-ho intentant.

Gràcies pels teus esmorzars, dinars i sopars.

Gràcies pels teus pastissos, els teus flams, natilles i xocolata desfeta.

Gràcies per acollirme tants cops a casa teva.

Gràcies per cuidarme quan vaig estar malalt.

Gràcies per ajudar a criar-me i formar-me com a persona.

Gràcies pels teus consells i les teves converses.

Gràcies per les teves historietes, has tingut una vida com poques i s'agraeix que compartissis els teus records amb mi.

Gràcies per la teva generositat (potser ens vas malcriar una mica, però se suposa que és el que fa una àvia com cal). (...)

Gràcies per tot el que has fet per mi, per nosaltres.

Espero que tot vagi bé per allà dalt. Només et demano que des d'allà ens facis una ullada de tant en tant perqué no ens sortim del camí ni ens en facin sortir, val?

T'estimo i sempre t'estimaré.

Feliç!

30-1!!!!!!!!!

Ja ha arribat el meu dia, idiscutiblement meu....365 dies després torno a ser akí! (pitjor q una lapaaaaa...jajajajjaj!!!) I estic akí més feliç q mai, amb un dia d'aniversari q no podia demanar més: diumenge, de festa, amb un dinar súper familiar....No puc demanar més!! I és q així és un "luju" fer anys!!!!!
Mil gràcies per tots els q us seguiu recordant de mi, els que ho voleu compartir i celebrar al meu costat: per mi aquest és el millor regal del món!!!! Mil gràciesssssssssssssssssssssssssssssssssssss

Queden menys de 48 hores!!! (Per fiiiiiiiiiiiiiiiii)

To be or no to be

Avui em pregunto perquè ens entestem a les coses siguin sempre igual que sempre? Volem sentir les mateixes coses, tenir les mateixes sensacions (les bones, clar!) I q passa amb l'evolució? Clar està que vivint (i q no falti!!) evolucionem i és inebitable canviar...però pq ens fa tanta falta seguir sent els mateixos.... Un resum resumit seria allò q va dir Gatopardo: "Cal que tot canvii perquè tot segueixi igual! Potser és això....