Anna 100%

Potser pq sóc tan així d'aquesta manera q em fa tan particular, no m'agrada conformar-me, vull saber el perquè de les coses i no quedar-me amb la superfície, m'agrada ser realista, m'agrada sentir i veure i tocar, m'agradad arribar al fons de les coses i tenir-les clares.... i quan no és així no em deixo convèncer.... n'hi ha q en diuen principis, creences o ateisme. Mireu.... digueu-ne com vulgueu però és la meva manera de ser, tal com la meva mare em va ben parir, i no em canviareu pas ara q toco la trentena bàsicamnet pq m'agrado com sóc i sóc feliç i així ho he triat que és lo millor! A contracorrent, desperta i ansiosa per conèixer i saber.Per si no ha quedat massa clar....

I una de saviesa popular

I com deia en H. Ford : "SI creus que pots, tens raó. Si creus que no pots, també tens raó".

Si la memòria no em falla...

És tot un consol veure que de moment la memòria encara no em falla, Joanet teniem raó nosaltres: fons blanc i lletres vermelles i lo prometido és deuda: publicat en el blog!!

(I és que jo jugava amb avantatge: totes aquestes merdetes m'encanten així que me les sé de memòria.... us ho podeu pendre d'avís per si mai voleu fer alguna aposta....;)

M'agradaria

M'agradaria poder creure en alguna cosa que ara mateix em pogués recomfortar, em pogués ajudar, em pogués fer sentir bé amb mi mateixa, esperençada i feliç..... però no és així: em sento trista i sola, dolguda i sola, sense esperança ni recomfort ni il.lusió, ni res de res. I sola en el meu dolor.

Avui tot em sembla més trascendent que mai.

La vida és dura, a tots ens toca un dia o un altre, els joves hem d'enterrar als vells, tothom s'ensurt de tot, passi el q passi demà tornarà a sortir el sol.... Tòpics tòpics i més tòpics i no em serveixen de res.

Avui, irremeiablement, visc en una bombolla de dolor.

El bindi!

I q us pensaveu??? Q nosaltres no ens hi posem per poc eh??? I avui la nostra profe, la Uja, ens ha portat Bindis per totes i mira mira q guapes...
I lo millor de tots és q són de quita i pon o sigui q ara el tinc enganxat al mirall del lavabo a l'espera de la propera classe!
I ara si q si q amb l'atuendo complet i la coreografia, que cada dia ens surt més bé, es pot dir q gairebé gairebé hem deixat de ser novatilles en l'assumpte!
Avui ho deiem amb la Montse que fa ganes de q arribi el dijous: berenar i classe de bollywood! Genial!! I ens que ens ho passem de bé...!
I per acabar de fer el dia rodó:he trobaaaaaaaaaat les sabaaaaatttteeeeeeeeeees després de 15 dies perdudes i desaparegudes han tornaaaaaaaaat!!!!!

A per un altre

Ja està... només 14 dies he tardat en finiquitar el llibre que el Marc em va regalar per Sant Jordi! El celler.

Sort que en tinc tres més a la reracàmara, dos auto regals de Sant Jordi (dos noves aventures del meu Montalbanoooooooooooo) i un regalet del Marc: La bíblia de fang!!!

La qüestió és llegir ( i si és una miqueta abans just d'anar a dormir... millor!!)

bé després de tot

Per cert... he sobreviscut al pont!!!!! Semblava impossible però si... hi ha vida després de tota la gentada, les cues i les riuades de gent... i jo q avui estic al meu dijous i demà divendres i findeeeeeeeeeeeeeee oleoleoleoleoleoeloele!!! I vosaltres amb tota la setmana pel davant...aiaiaiaia en fi..... (dolentotaaaaaaaaaaa jajajajjajaj)

1 caprici

I mira com q ara lo de viatjar ho tenim complicat per tema d'horaris ens hem regalat un altre caprici: una wii!!! oleoleoleoleole i ara unes viciades com mai pq ni el Marc ni jo som de jugar gaire amb aquestes mandanguilles xo bueno... sempre de tot hi ha una primera vegada!!!L'estrena oficial la vam fer el dissabte juntament amb l'estrena del pis amb un sopar a casa amb la Sandra i l'Andreu i la Montse!!!

El mArc va fer la seva super truita de patates i la Montse va portar tarta de Santiago (autèntica eh???? i súper bonaaaaaaaaa) i Txacolí (ummmmmm com passa eh?? jajajajja) i la Sandra i l'Andreu un mega gelat de vainilla (q en tinc per tot l'estiu us ho ben juro!!!!)

Ara ja he promès q quan faci bon temps en farem un per estrenar la taula de la terrassa.... espero no tardar taaaaaant com pel de l'estrena del pis! (És q no tinc perdó òstiaaaaaaaaa!)