M'agradaria poder creure en alguna cosa que ara mateix em pogués recomfortar, em pogués ajudar, em pogués fer sentir bé amb mi mateixa, esperençada i feliç..... però no és així: em sento trista i sola, dolguda i sola, sense esperança ni recomfort ni il.lusió, ni res de res. I sola en el meu dolor.Avui tot em sembla més trascendent que mai.
La vida és dura, a tots ens toca un dia o un altre, els joves hem d'enterrar als vells, tothom s'ensurt de tot, passi el q passi demà tornarà a sortir el sol.... Tòpics tòpics i més tòpics i no em serveixen de res.
Avui, irremeiablement, visc en una bombolla de dolor.
5 comentaris:
Comprenc com et sents, no és massa lluny del que sento jo. Pero mira tia, per molt tòpic que et sembli ( i ja vaig escriure el que pensava d'aquests tòpics al meu blog ), et dic el mateix que li he dit al papa : NO ESTÀS SOLA TIA!!!!
Aquí, lluny, pero aquí de totes maneres, estic per quan necessitis que parlem.
Potser aquests tòpics no ens agradin per sonar a mentides, pero no deixen de ser veritat. I ara et dic algo : enlloc de lamentarte i atraure la mala vibra, dona gracies a Déu per haver-nos donat l'oportunitat de gaudir-la una mica més i poder cuidar-la i acomiadar-nos com es mereix.
Molts petons i abrasades guapa!
Sola no estàs com diu l'albert, sola no. Tens a la teva familia, al marc, als amics q et fem costat.
Tots em passat per moments d'aquests, i malgrat que no serveixi de consol, es necessari pensar que no ets la única que s'ha sentit així.
Anims per tothom, pels teus pares, per l'albert i per a tu.
Que encara que els anims que et donem no et serveixin, com a mínim sàpigues que ens tens aquí pel que necessitis.
Pot ser no serveix de gaire, però jo estic aquí.
Em sap greu que t'ho passis malament, bé que ens ho PASSEM MALAMENT, tu, el teu pare, la teva mare, el teu germà, la Karen, el teu àvi, Fèlix, la Neus, la Mònica, el Jordi, el Miquel, Jo..... i així una llarga llista, però fins hi tot s'ho passa malament ELLA, tot i que fagi veure que no en sap res de res.
TOTS ens ho passem malament quan algú que estimem veiem com la flama de la vida es va apagan, i no pots fer-hi res per donar-hi una mica d'oxigen perquè torni a rabifar. Almenys pots anar-te despedint mica en mica, i no trobar-te de cop i volta com una persona que estimes ja no has tingut temps de dir-li adèu i de dir-li com l'estimes.
Disfruta-la mentre puguis perquè després serà massa tard per fer-ho.
Marc.
Totalment d'acord amb en Marc. A més, el dol l'hem de passar de totes totes, pero jo prefereixo passar-lo mínimament ara que encara sé que és allà i la puc veure i parlar amb ella, que no passar-lo quan ja no hi sigui i trobar-me amb que ja no hi puc fer res, ni tan sols acomiadar-me com cal.
És lògic que faci mal, n'ha de fer. Forma part de la Naturalesa de l'home sentir dolor enfront la mort de les persones que estimes, pero aquesta mon frere es, potser, la llisó més gran que podem aprendre i HEM d'aprendre.
A més, no vull que cap de vosaltres, deixeu que el dolor us distregui de la gran missió que tenim al davant : ja que no podem lluitar contra la malaltia (cosa de la que no estic prou convensut), cadascún de nosaltres ha de fer tot el possible per alleugerir-ne les conseqüències, tan físiques com psicològiques, ok? Ànims guapa! Jo soc amb vosaltres malgrat la distancia i encara que sigui amb paraules aconseguiré que cap de vosaltres s'enfonsi.
Tens la gran oportunitat de demostrar-li a la iaia que malgrat les grans diferencies ( o semblanses ) de caràcter, sempre l'has estimat i l'estimes, i que l'ajudaràs a que tot això passi de la millor manera possible.
Petons i abrasades per tots!
tots plegatsc estem de acor am una
cosa enrrabida ,, dolguda feta pols ,, pero sola NOOOOOOOOOOO
Publica un comentari a l'entrada