La foto del diari....

Ja m'ho van dir ja de petita: S'ha de tenir paciència!!!!
El dissabte passat, després de gairebé tres mesos del nostre súper viatge a les terres baixes, ens han publicat la foto al diari... Si!!! amb una qualitat pèssima però ens l'han publicat! Pels q sou de Sabadell no cal q us ho digui, els altres (Carles, Josep i Bernat) ja no podeu venir i sentir-vos desaparcebuts pq el Diari Sabadell és el q més es ven els dissabtes.
Després de tant dies tornar a veure la foto m'ha soposat, no se a vosaltres...., un encontre amb els bons records que em van deixar aquell viatge: les colxonetes i els sacs de dormir, la pluja i el meu gafe, el meu xubasquero groc (quina pena....), el colocón del cofee shop de gratis!, la Julieta Venegas i el video clip impagable i inreproduible (ho sentoooooooooo), el bon rollo dels sete (La Natàlia i el Joan van deixar momentàniament el seu lloc al Carles i al Josep!) + el Nat, la seva hospitalitat, el risotto o i les fajitas de pollo, i el xinoooooo!!!
Ja sé q vaig ser molt pesadeta amb el tema fotos pel Diari però jo crec q ha valgut molt la pena... a mi m'ha fet il.lusió veure'ns publicats al Diari i recordar tot aquell periple per Amsterdam, Eindhoven, Brujes....
En fi... diuen que de records també és viu així que... a falta de nou viatget.... recordem els records...

Petit homenatge....

Q la vida és incomprensible, injusta.... i et posa a prova cada dia és una lliçó empírica que acabes assumint a mida q et vas fent “gran”. Per la vida ets com l’objecte del seu experiment.

La mort d’una persona propera, molt propera sempre et fa pensar.... en la injustícia, en el dol, en els records... però si la mort és lenta i cruel i se t’emporta una de les peces de la teva vida encara et sents més utilitzat i castigat per un experiment en el qual potser no has triat de participar.

Amb la perspectiva d’un any, però, acabes assumint el buit, insubstituïble, que ha quedat i et conformes en poder somriure quan recordes aquella cansoneta q et cantava insistentment per la forma dels teus cabells i et continua dolent la seva forma d’aferrar-se a una vida, que va ser insistentment injusta amb ell, q ja tenia perduda de feia molts anys. Voldries tornar enrera i gaudir molt més dels moments q vas poder compartir amb ell però la realitat et mostra que mai podràs tenir la lluna en un cove.

Avui q fa un any q el vaig veure en vida per últim cop i hi penso més que de costum i se’m multipliquen les sensacions per deu mil....

Des d’aquí el meu petit i sincer homenatge a una gran persona a la que li dec multitud de coses, entre les quals ser com i qui sóc i tenir les inquietuds q tinc.

Conseqüències de fer neteja de l'ordinador.....

Avui ha tocat fer neteja de l'ordinador de la feina i m'han sortit aquestes perles q volia compartir amb tots vosaltres.....

Foto de família a la casa holandesa del Bernat... quin viatge...!


Amb les compis de la feina just abans d'anasr al sopar de Nadal ala
Torre Agbar... si nois, aquí a la FUPC sóm així de pijos...!!

Amb el meu germà i la meva cunyada sopant al Café Tacuba de México DF.

Les tres maries tornant de veure un partit de la Penya... no ho smebla xo
van perdre....



Sopant amb les pilonguis del Foro.... Encara q faltava la Pilonga Mayor del Reino
q li feia vergonyeta venira a sopar amb els maridos... aix Giselaaaaaaaa!!!!

Festa Sorpresa del Joan pels seus 25, després d'endrapar i abans de
l'experiència, grata, dels kars!!

Disfreçats per "jugar" al pintball per la nostre Despe... ens ho vam passar
teta... i el q encara faltavaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Els reietons de casa meva

Aquí un petitititísim homenatge als dos reiets (el rei i la reina) de la casa meva. Els dos hipermimats i als que estimo amb tota la bogeria del món mundial i a qui els hi dec lo feliç q sóc, el que el fet d'arribar a casa sigui el millor moment del dia... una gran part del món de l' (A)Nneta són ells dos.

Un sopar molt "cassolano"

Que un bon sopar amb les bones amigues et treu el ventre de penes ja ho sabíem però quan rius fins a no poder més amb l’abric siseurista de l’Olga i amb el iogurt cassolano de la Natàlia o amb qualsevol tonteria q se’t passi pel cap és el millor q et pot passar per acabar amb el regust amarg d’una setmana pèssima: els 4 litres de sangria (entre 8 persones), el cambrer una mica inepte, la veterinària amb dots de psicoanalista, les cartes i els mails, el Friends i els freaks q hi havia dins, la perra de volguer acabar la festa a La Sal.... I tot això sense que al final ens atrevíssim a disfressar-nos perquè arribem a entrar al Friends disfressades d’equip de bàsquet i encara riuríem ara, nosaltres i els autèntics freaks que haurien perdut una mica del seu merescut protagonisme.

Es clar que hi va haver de tot: un soparet a base de quatre bones tapes i amb unes braves i unes croquetes que (boníssimes encara q una mica salades) van arribar amb els postres i q la geni q ens va recomenar el restaurant no es va presentar pq no es va recordar de nosaltres... Es veu q últimament es porta això de les males excuses....En fi sort q va ser un motiu més per riure....!!! L'Olga fent el remena nena amb la sangria, la Nat i jo mateixa fent caretos com sempre... en fi....

Bé noies.... després da'questa experiència quan és i qui s'apunta al proper sopar d'equip?? Prometo que aquesta vegada anirem a La Sal...!

Carnavaaaaaaaaaaaal

Avui és Carnaval.... A mesura que han anant passant els anys vius aquesta festa de mil maneres diferents: quant ets petit amb la il.lusió de lluir la millor disfressa del món, quan estàs en plena "edat del pavo" et sembla la cosa més ridícula de la vida, quan rondes els trenta et torna a cridar l'opció de fer el burro i adorar el rei carnestoltes de nou, i quan passes dels 50 la vergonya ha desaparescut de totes totes... I sinó li dieu a la meva mare que m'ha saquejat l'armari perquè s'ha de disfraçar de hippie... (prometo fotos) :P
Avui jo aniré a Sopar amb les nenes del Creu Alta... Amb la Natàlia, com que ja rondem els trenta, se'ns ha acudit que potser ens podriem disfraçar d'equip de bàsquet ( no sé pas perquè...jajajaja) D'això també prometo fotos ni que sigui vestides de carrer, o disfrassades de nosaltres mateixes...
En fi... aprofiteu bé el cap de setmana que jo crec q és l'únic de l'any en què pots fer el més espantós ridícul i ningú t'ho té en compte!

Sóc una persona subtil????

subtil

ADJ 1 Molt tènue, molt fi. Un airet subtil.

2 Mentalment agut, que percep fineses dificilíssimes de copsar, que estableix distincions gairebé imperceptibles.

La Gran Enciclopèdia de la LLengua Catalana defineix la parauleta en qüestió, en aquest cas SUBTIL, d’aquesta manera... De manera que quan una persona et diu que ets SUBTIL t’està dient que ets una persona tènue i molt fina i/o que mentalment ets una persona aguda que perceps fineses dificilíssimes.

Llavors estareu d’acord amb mi que hauríem d’estar afalagada amb aquesta persona perquè pensa de nosaltres totes aquestes coses que, en el fons, ens les podem prendre com una alabança....

Carai.... no ho entenc... si ens han dit subtils per fer-nos mal llavors o bé aquesta persona no ha utilitzat bé la paraula o bé no sap ben bé el significat perquè tampoc s’ha molestat massa bé a buscar-lo o bé som nosaltres que com a subtils que som ens prenem les coses massa finament i percebem les coses de forma massa subtils i ens acaba afectant massa subtilment.... Serà això, segur....Ei! i de bon rollo....

Dimarts 13....

Dimarts i 13.... els castellans diuen q no et casis i no t’embarquis.... doncs bé, evidentment no em casaré perquè ja ho vaig fer en el seu moment i vaig escollir un dissabte 16 i no m’embarcaré perquè evidentment no puc fer-ho encara que m’encantaria a pesar de les dites castellanes.... Tot i així la realitat és que avui és dimarts i 13…. Públicament resulta q ningú és supersticiós... a ningú li molesta passar per sota una escala, tirar el saler a la taula, creuar-se amb un gat negre que et ve de la dreta, trencar un mirall...Però tots sabem q alhora de la veritat m’és d’un creu q portar una pota de conill (¿?) a mode de clauer et pot treure d’algun merder, posar una espelma de color verd blanc o blau o vermell et portarà salut, sort en el amor o diners, tothom té un amulet a qui li dóna la gran responsabilitat de portar-li bona sort, no posar-te aquells mitjons o aquell jersei vell i atrotinat pot marcar-te el caràcter del dia, portar una estampa del sant o santa en qüestió tot i q tu saps q no ets catòlic ni practicant però per si de cas....

Jo em confessaré: quan anava a la universitat (durant 4 llargs anys) vaig fer servir el mateix bolígraf en tots els exàmens, a casa tinc una estàtua de Mèxic on hi poso tots els paper importants per tal de que em portin bona sort, més d’una vegada he creuat de carrer per no passar sota una escala i me tirat sal per sobre les espatlles no sé ben bé perquè però ho he fet, em llegeixo cada dia l’horòscop i porto una estampa de la Moreneta a la cartera...

Això si.... jo, com la gran majoria de persones, no sóc supersticiosa!!

24 hores!

24 hores.
Tan sols 24 hores o 1.440 minuts o 86400 segons de relax, sense presses sense gent, sense feina només fent el q en realitat vols fer en qualsevol moment sense demanar permís i sense haver-te de preocupar per si molestes aquest o l'altre..... només tu i qui tu vulguis....
Mai 24 hores havien tingut tan regust a felicitat. I sabeu q? Mai 24 hores havien significat tantes coses.... Llàstima q ja n'han passat 24 hores més i avui és dilluns: presses, gent males cares i molestant a gent i gent q et molesta a tu....
En fi.... diuen q sempre queden els records....

EL meu blog

Bueno bueno bueno.... estic davant una nova experiència i em sento com una nena amb sabates noves.... He decidit crear el meu propi blog!!! Donat q estava saturant la web del nuvis (i q ja fa 4 meoss q ens vam casar) dono per tancada aquella web i obro aquesta amb la màxima il.lució possible!!!!