Com que sempre em dieu que l'Albert escriu tan i tan bé avui prenc copiades les seves paraules perquè em penso q jo mai ho hauria pogut dir millor i pq sé q ell i només ell pot arribar a sentir el que he sentit jo aquests dies....
Gràcies per tot el que ens has ensenyat (coses útils, com que en aquesta vida tot té solució menys la mort i a cosir botons, o coses inútils com per exemple a fer "pompons").
Gràcies per totes les abrassades i tots els petons que ens has donat.
Gràcies pel teu bon humor i ensenyar-nos que la vida s'ha de prendre amb alegria passi el que passi. És complicat però sempre tindrem el teu exemple per anar-ho intentant.
Gràcies pels teus esmorzars, dinars i sopars.
Gràcies pels teus pastissos, els teus flams, natilles i xocolata desfeta.
Gràcies per acollirme tants cops a casa teva.
Gràcies per cuidarme quan vaig estar malalt.
Gràcies per ajudar a criar-me i formar-me com a persona.
Gràcies pels teus consells i les teves converses.
Gràcies per les teves historietes, has tingut una vida com poques i s'agraeix que compartissis els teus records amb mi.
Gràcies per la teva generositat (potser ens vas malcriar una mica, però se suposa que és el que fa una àvia com cal). (...)
Gràcies per tot el que has fet per mi, per nosaltres.
Espero que tot vagi bé per allà dalt. Només et demano que des d'allà ens facis una ullada de tant en tant perqué no ens sortim del camí ni ens en facin sortir, val?
T'estimo i sempre t'estimaré.
2 comentaris:
tots sentim mot la perdua de la Pepita i no tenim cap dubta que tu sents el mateix que l`albert,
De vegades un llegeix el que acaba d'escriure i ho veu com si ho hagués escrit una altra persona...
Anna, agraeix a la vida o a qui vulguis, que t'hagi donat l'oportunitat i hagis tingut la sort de tenir una àvia com la Iaia ( i ho escric en majúscules perqué em dona la gana i perqué s'ho mereix).
Agraeix que no tinguis res que retreure-li ni que ella no tingués res que retreure't a tu.
Agraeix que t'estimés com ho va fer i que tu l'hagis estimat.
Res més, ok? No l'omple, pero ajuda a fer el buit més petit.
Recorda-la i porta-la sempre al teu cor i ella sempre estarà amb tú, i potser més literalment del que penses (encara que no t'ho creguis). Jo ho sé, no és algo que cregui o m'hagin dit, ho sé i punt, ok?
Ella està bé allà on és ara pero es preocupa pel dolor que ha deixat enrera. També ho sé i punt i apart, no vull discutir ara. Només recorda això que dic quan sentis calfreds al pensar en ella.
Qualsevol cosa que necessitis jo estic disposat, ok?
T'estimo!
Publica un comentari a l'entrada