Avui t'he trobat a faltar. Just al meu costat, entenent el meu dolor, les meves preguntes, els meus laments, les meves pors. He trobat a faltar la teva enteresa, la teva mà, la teva abraçada.... He trobat a faltar q només amb una mirada sapiguéssis q pensava, quin record m'havia vingut a la memòria. I t'he trobat a faltar pq sé que allà lluny de tots encara deu ser, si pot, una mica més dur. T'envio els pocs ànims q em queden.
1 comentari:
Joder tia...
Jo també us trobo a faltar a tots. I curiosament em passa al revés jo estic aquí patint per tothom, pensant en lo malament que ho esteu passant i jo aquí tan lluny sense poder fer res per vosaltres...
T'estimo! Ànims! Cal seguir endavant perqué la vida no s'atura pas!
Publica un comentari a l'entrada