
Dubtes i dubtes i més dubtes.....
La gent sempre m'ha dit que tinc la sort de ser dicidida i "hechada pa lante" home sort sort.... doncs no, ni sort ni decidida ni palante ni pa tras ni res de res...
Fins ara si havia de decidir una cosa més o menys important intentava no complicar-me massa, buscava el recolzament dels meus puntals i ja està, sense pensar-m'ho i ja estava fet..... serà q fins avui no he hagut de prendre desicions difícils està clar.... I avui sóc una persona cagada, negada, incapaç de decidir si si o si no
si davant o darrera.....Sembla ben bé q el món s'hagi girat com un mitjó.... El Marc, l'anàlista metòdic q és incapaç de fer res sense haver analitzat la situació cent mil milions de vegades i haver calculat minuciosament tootes les possibles situacions, ell ara és el que està decidit a tirar-se a la piscina sense cap mena de remordiment més q la ilu de començar una nova vida.... I jo, la decidida, la tirà pa lante, la que no és pensa les coses pq s'ha de viure, la que sempre ho ha tingut clar.... ara tinc els dubtes aparcats en algun lloc de la meva ment d'on no vull q surtin però q em crident insistenment: eeee indecisaaaaa eeeeeee stem akiiiiiiii eeeeoooooooo....
En fi dubtes dubtes i més dubtes i que seria la vida sense els dubtes... i sempre són igual de complicats pel qui els viu, la mateixa complicació a cinquè de bàsica quan no saps si acceptar al teu grup d'amigues a la nova, la mateixa complicació que quan omples les prioritats en el full de les PPAU, les mateixes complicacions quan has de decidir com dius que plegues d'una feina, la mateixa complicació que quan decideixes comprar-te un pis i firmar una hipoteca pel que et queda de vida i anar-te'n de la teva ciutrat per sempre.... Els dubtes formen part de la nostra vida, sempre.... i la seva complicació és perquè, crec jo, sabem perfectament que sóm els únics i últims responsables de la desició q prenem.... I si a més no comptes amb el recolzament dels puntals de la teva vida.... suma-li mil dubtes més.....En fi... dubtes dubtes dubtes.... tinc tants dubtes que ara mateix dubto, fins i tot, de com acabar aquest post!
5 comentaris:
bueno que pasa ,aqui esta un dels puntals, diuan que el mon es de3ls decidits ,
si et fa ilusio Anna ADEBANNNNNNNNNNNN , i lo mes importan al Marc li fa ilusio , i com tu dellasv deu teni tot ben calculat
el dama ia vindra petunets
El joan i jo ja sabeu q us recolzarem en el q faci falta..ja saps q opino del tema. El q heu de pensar és el q voleu realment! de veritat!!!!!! l'important és ser feliç..res més!
Jo sóc molt feliç havent pres la meva desició...penseu vosaltres com serieu més feliços!
Penseu-ho be..i trieu el q trieu, els amics i la familia estaran allà per recolzar-vos!!
Bueno, buenooooooooooo!!! que ja us veeeeeeeeeeeig!!! Anna, ja et vaig dir i ja t'he dit el que... endavant ke la vida són 4 dies!!! i si la vostra il·lusió és aquesta... (segur ke sii pq ja fa temps ke la rondeu) tira't-hi!!!! t'ho dic per experiència sinó... no sé pas ket diria, pq x cagadubtes jo la number one ja ho saps... :P
Ànims!!!
fes cas a la nataliaaaaaa, ja ja.
Osti!! Jo estic bastant desconnectat, però crec que no és difícil entendre per on van els trets. Des del punt de vista d'un solter feliç... Si hi ha estabilitat i ve de gust... Cony, això és tota una aventura!! Ànims i penseu el que us vindrà a sobre ;)
Publica un comentari a l'entrada