El millor d'un bon sopar és q avegades no cal tenir un motiu per quedar amb els amics, simplement et ve de gust i prou... I tens ganes de riure per qualsevol tonteria o tens ganes de recordar i rememorar els aconteixements subtils o no de la setmana o planejar la setmana santa a la que ja se li comença a veure les orelles.
Tot i que acabis amb olor a carn a la pedra o que tinguis un dolor insoportable de peus perquè hagis estat de peu cinc hores seguides en una maleïda fira o que aquesta nit dormis una hora menys perquè hi ha el canvi a l'horari d'estiu just aquest cap de setmana, val la pena només per veure al Lluís emolant al d'American Pie, al Joan investigant la taula del costat, la Nat amb la seva regatera sexy o l'Olga amb els seus sempre plannings per cada dia....
Potser és q la veritat si que tenim un motiu per quedar... nosaltres mateixos!! El nou SETE q ara ja, segur del segur, ja és més SEI (q consti q ho he buscat en el diccionari italo-catalano-portugués....) Doncs això... PER NOSALTRES MATEIXOS...!!!!!
2 comentaris:
que duri persempre aquesta alegria i ganas de viua
que esta mol beeeeeeeee
que la vida son dos dias
merce
annaaaa!! ja tic aki!!, ja tinc el teu bloc apuntat! ara ja de tant en tant i kuan estigui inspirat... ja t´escriure parrafades meves!jeje...
home... jo estava per la taula del costat! pero ke vas veure el ke van menjar?? estavan de bon any ehh!
inggaa
ens veeim!
records
ciao!
joan
Publica un comentari a l'entrada