Faci el q faci, decideixi el q decideixi sempre acabaré pensant en el "i si...."
Com la mama diu: si ja sé q ha de ser q no pq maxacar-me el cervell pensant en el si???? Doncs és q no i no i punt.... I la veritat és que sé q pasaré dies i dies pensant pq per mi acabarà sent una oportunitat perduda i una porta q se'm tanca en un futur més q incert.... només espero que la conta enrera pel pròxim divendres em distregui una mica!
Quin "carrerón": dos reptes en menys d'una setmana...!
2 comentaris:
el mon es dels atrbits
tigas una cosa ñol presen
estas mol ben preparada i tens espenta segu que tindras altras oportunitats que seran de la teba mida
quin dijo miedo
En el camí hi han moltes portes.... quan arribi el moment obriràs la que toca, ja ho veuràs
Publica un comentari a l'entrada