dijous, 14 de febrer del 2008

En el fons.... et trobo a faltar!

Quin sentiment.... trobar a faltar a alguna persona és un sentiment noble pq significa q te l'estimes, és un sentiment dur pq significa q pel motiu q sigui no hi és, i en el meu cas és un sentiment més q amagat oblidat....
Des de q no hi ets m'auto-obligo inconscientment a no pensar q no hi ets, a no donar-li importància.... però, com ahir, quan alguna cosa, persona, olor, situació em recorda q no hi sou un sentiment punyent em golpeja i prenc consciència de q si, q et trobo a faltar i cada cop més q mai.... I és una merda, inconscient, però una merda.

2 comentaris:

Irina ha dit...

Es bo trobar a faltar algú...vol dir q te l'estimes...i la persona q trobes a fatar s'ha de sentir afortunada de tenir algú q l'anyora!

Anònim ha dit...

SI LA PERSONA QUE TRUBEN HA FALTA NO IES PUES RECORDARLA
HARA SI LA TENIM NI QUE NO SIGUI GAIRA APROP I REALMEN ES TROBA HA FALTA PUDE ES POT RECUPERA?