Quan la mama em va pregunatr si no estava contenta.... bbuuufffff.. si clar q ho estava, em penso q no havia desitjat mai tan una cosa, xo clar mentre m'ho preguntava anavem de nou cap a la quarta planta de l'hospital i això em fa tenir una ombra negra a l'ànima q potser està eclipsant la meva més q merescuda alegria...I és q així és la vida: una de freda i una de calenta, q hem d'apendre a equilibrar i q les coses bones passin per davant d les dolentes sempre... jo ho estic intentant apendre a fer xo potser avui no me'n surto massa... potser dilluns tindré un motiu més d'alegria, només potser...
Ai... la Irina em fotrà bronca eh?? xo avui, potser quan menys ho hauria de fer, veig l'ampolla de nou mig buida!
2 comentaris:
Doncs si Anna, et foto bronca...
Sé q no és un moment per saltar d'alegria quan hi ha algú q ho està passant malament...però has de ser capaç de transmetre.s'hi alegria quan més ho necessiten.
Mira'm a mi! q no tinc motius per estar trista? q no tinc motius per pensar en com de desgraciada soc???
doncs no, pq no és veritat.
Si que hi ha coses q no surten com voldriem, coses q no són precisament alegres. Però jo lluito, pq penso q així ajudaré als q més o necessiten.
Ja t'ajudaré a veure l'ampolla mig plena...la meva filosofia de vida!
I be, res més..q em desitgeu molta molta sort!
tenim una gran celebració, tot i que coincideixi amb males notícies. Tot sortirà bé, i passi el què passi, tornarà a sortir el sol a la planta quarta i a la planta zero.
Publica un comentari a l'entrada