País Basc I: Viatge d'anada i descobriment

Amb la il.lusió de nens petits ens vam llevar el dissabte a les 5 en punt, amb la maleta ja feta era qüestió de dutxar-se, pendre el café i marxar rumb a la primera parada: Manresa. Allà com un clau staven la Sandra i l’Andreu amb les seves maletes preparades i el Tomeu (alies Tom tom) pq no ens perdéssim pas per aquests mons de déu....

A les 12 ja hi erem.... el viatge, de veritat, q gens pesat.... No us diré q va ser curt però pesat tampoc i més quan vam girar l’últim revolt per on ens indicava la fletxa de fusta i va aparèixer davant nostre Harizpe....

Primer vaig dubtar de si ens haviem pogut equivocar però no... la recordava de les fotos d’internet.... ni molt menys tan impresionant! La casa era una maravella i en ella ens hi va rebre l’Amaya, persona encantadora, vasca al 100% i les habitacions.... bbbbuuuuuufffff quin encant, quins detalls... encara no havíem vist res del País Basc i ja me n’estava enamorant!

Per no perdre massa temps ja vam començar a posar les piles i cap a Hondarribia, primer pel casc antic: La Plaza de Armas, La Plaza Guipúzcoa, La Calle de San Nicolás o la Mayor o la de Pamplinot.... i tot això amb un sol de justícia i una gana q ens demanava una treva.

Després de dinar (a l'hotel San Nikolás on ens vam estrenar amb les famoses raciones...mmmm....) cap al Barrio Marítimo i el port, i un solet que feia i nosaltres feliços de la vida perquè tot estava sortint bé.

A mitja tarda cap a Sant Sebastián... i quina ciutat... té com un encant especial.... potser el mateix q Barcelona però molt més ordenat, el centre i la platja tot junt, la Playa de la Concha genial i la gent banyant-se fins tard, els carrers plens de gent parlant amb euskera i no els entens de res perquè sembla alemany i penses i entensmés q mai perquè volen ser independents. Els bars oberts al carrer, les taules i la gent amb els seus pinxos i et sents de cop envoltada, milers de cartells polítics, prohibits però que hi són i m’agrada, per tot això i miris on miris hi han coses que et fan sentir especial, enamorada, part seva…

Rebentats per la matinada considerable tornem a Harizpe i sopem al porxo amb la tranquilitat de no tenir pressa per l’endemà i riem i fem fotos i anem a dormir amb la il.lusió que demà veurem més d’aquell país q tan ens ha enamorat de moment a tots... Amb que ens sorpendrà demà ?