Lletres, cançons i alguns records....

Avui anem a la sala Bikini, el Marc em va donar ahir una molt agradable sorpresa quan em va regalar dues entrades per anar a la presentació del disc OXIGEN dels Gossos....
D'aquest últim disc, el novè ja!, dir q m'ha sorprès gratament per la música però tb per les lletres, amb una maduresa musical q ja comença a despuntar! Els q els seguim de ja fa temps podem dir que és un mooooolt bon disc, de totes les cançons n'hi han q et poden agradar més o menys, des d'aquí recomano Corren per la impecable intervenció de Maccaco, també En un instant per tot el sentiment que porta (dedicada a Josep Maria Isanta) o Les ampolles per ser tan divertida i per recordar aquells primers discos de Gossos q quedan ja una mica lluny.... Però de totes n'hi ha una, Temps mort, que m'agrada no tan com a cançó sinó com a poema, com a lletra.... per tot el que em recorda o em significa o m'hauria de significar crec que a tots ens ha de remoure alguna cosa a dins! Si avui la toquen m'emocionaré i recordaré i em remouré....

Eren temps de canvis per viure amb intensitat,
eren temps que pronosticaven llum.
Mai teniem peles, sempre anàvem penjats,
però al final sempre ens quedava el futur.

Compràvem llibres de lectures estranyes,
viatjàvem junts a les vacances d'estiu.
Somiàvem que un dia marxariem de casa,
per viure junts en el nostre propi niu.

Sovint, de nit, recordo els meus companys.
Com podria reviure de nou
tots aquells anys.

Han passat els anys més ràpid del que haviem pactat
i ja fa temps que no sé res d'aquell grup.
No vull pensar que tot ha quedat enllà
i ja sé que això no es culpa de ningú.

Passàvem hores fent fum a la plaça,
beviem birres a la vora del riu.
Parlàvem d'uns hipotètics orgasmes,
i somiàvem que un dia serien de debò.

Temps mort

Sovint, de nit, recordo els meus companys.
Tornaria reviure de nou
tots aquells anys.
Al temps no se'l pot obeïr.
Ens queden tantes coses per dir.
De pressa, contesta'm,
Ens queda una oportunitat
Un temps mort.
Temps mort...
Un temps!