Avui dinem a dins, a la sala d'estar. Com el dia anterior l'esmorzar igualment brutal.... uns crossants i uns embotits i pinya i maduixes i yogurts i cerelas i mantega i mermelada i panets... de tot tot....
Abans de marxar volem passar pel Santuari de Guadalupe als peus del qual hi ha la casa i q veiem allà sobre la muntanya des de la finestra de l'habita
ció.... La vista des d'allà és, com tot en aquest País, immillorable... tot Hondarribia als teus peus i això q el dia no acompanyava massa....Vist lo vist agafem el cotxe i carretera i manta.... No cal dir que amb els ànims més decaiguts el viatge potser si q és ba fer una mica més etern que el d'anada.... però també hi va temps de tot.... fins i tot de fotos xorres xorres al saient de darrera per matar l'estona....
Tres paradetes estratègiques: per posar gasolina, per dinar i per pixar... i a les 17 ja arribavem a Manresa.El nostre viatget s'havia acabat i tornava a casa amb un regust agredolç: dolç de veure la Marley (aix!!) i dels records i de les fotos q em feien recordar tooots els moments del vaitge i agre perquè l'endemà el despartador sonaria a les 6.25 com cada dia del món, perquè se m'havia fet massa curt, perquè no sé quan hi podré tornar però que estic segurisisisisimna que hi tornarem
3 comentaris:
com tots els viatges si..quan s'acaben et donen ganes de plorar..almenys a mi.
Però be! teniu una vida sencera per davant...ja ho repetireu!!!!!!!!!
ja ja, a mi tambe em donen ganes de tornar-hi!
El que té de bo el comiat d'un viatge, es que de seguida pots començar a preparar un altre, amb noves expectatives, noves il·lusions, i un no parar de coses.
De totes maneres, aquests tres dies han estat molt intensos i heu tingut temps de gaudir dels encants del Pais Vasc, que per cert, es un lloc que a mi també m'encanta.
anda, ja ja, veig q el carles és com jo doncs...q s'acaba un viatge i ja n'estic preparant un altre! és q s'ha de viure la vidaaaaaa, ja ja
Publica un comentari a l'entrada