País Basc II: sentir, viure, disfrutar....

Diumenge. Comença de nou l’aventura i comença bé… la primera sorpresa : fot un dia de collons i fa caloreta xo una caloreta mooooolt suportable i fàcil de portar. Segona sorpresa: l’esmorzar el farem al porxo aprofitant el dia q fa i tercera sorpresa: l’esmorzar.... bbbuuuuffffffff.... però quin esmorzar venga a mansalva de tot el q volguessis i més.... una autèntica passada... Ens va costar però finalment ens vam decidir a aixecar-nos de la taula amb un rumb fix: el Chillida Leku.

Al Chillida el coneixia per algunes obres però haig de reconèixer que veure les seves obres exposades a l’aire lliure, amb el marc immillorable del “Caserío de Zabalaga”, a l’aire lliure, al teu ritme, sentint les escultures, tocant-les imaginant que se li havia de passar pel cap aquell gran geni.... Jo crec que tots quatre vam descobrir a un gran escultor aquest dia a Hernani.

Al nostre ritme vam acabar de visitar tooot el museu, cosa q ens va ser força fàcil i divertida, per acabar un refresc contemplant el jardí i cap a la botiga del museu.... genial! De la visita ens va quedar pendent anar a visitar “El Peine del Viento” q tot just ara celebra el 30è aniversari de la seva col·locació... Potser aniríem a la tarda.

Sortint d’Hernani cap a Zarautz. Simplement preciósssssssssssssss... una platja enorme i impressionant, plena de surfistes perquè feia un vent considerable i les ones eren bestials.... Aquí vaig dinar i dic vaig i no vam pq va ser literalment així.... un altre dia us explico l'episodi "codillo"....jajjajja... quin cas!!

A la tarda de visita a dos poblets més resseguint la costa de Guipúscoa: Guetaria i Zumaia... no cal q digui q igualment impressionants, amb tan verd i mar i muntanya junts, i les casetes... ains.... q enamorada q n’he tornat!

Sense ni descansar cap al “Peine del Viento”..

.. amb unes fotos massa fosques per culpa de la poca ja llum i passant fred tot i q els termòmetres marcaven 30 graus... (¿?)

Cansats, contents i tristos pq l’endemà ja marxàvem vam anar a sopar a Hondarribia mateix, al barri de La Marina sota un cel que amenaçava tempesta.

Amb la panxa contenta, uns més q els altres, vam anar cap a Haritzpe on l’Amaia ens va fer tastar el “Pacharán” artesanal que fa la seva germana. Amb això, els tés de fruits del bosc i menta i les rondes de Trivial vam donar per acabat un dia més que rodó, fantàstic!!!