Quin cap de setmanaaaaaaaa!!!!!

Ja tornem a estar a la feina i sant tornem-hi fins el 14 de maig q tornem a gaudir d’un dia de festa.... Ja han passat els ansiosos quatre dies de festa i la veritat és q han passat sense adonar-nos massa.... La veritat és q no hem parat i no ens podem queixar!

El divendres a sopar a Sant Vicens a casa la Irina i el Joan per tal d’ultimar els detalls de la presentació que li havíem fet a l’Ari per l’endemà... amb la conya la conya se’ns van fer la una de la matinada i au agafa el cotxe i cap a Sabadell (bona pell)

El dissabte el casament de l’Ari i el Kim que va anar genial, era el primer que anàvem des del nostre i potser per això va tenir un encant especial..... D’ell destacaria, sens dubte, la complicitat dels nuvis amb unes mirades intensisisisimes, el moment Irina llegint la dedicatòria de la presentació, la jarana de la taula que no es va veure acompanyada massa per la resta de convidats (nosaltres si que vam donar la nota i la talla, eh???!!) el moment detallazo de la rosa blanca per nosaltres... la veritat que quan un es casa acostuma anar a les bodes amb una certa tranquil·litat i no m’ho esperava i ho vaig trobar un detall espectacular! Sens dubte el moment ball va donar moltes anècdotes com ara que el Marc no parés de ballar en les 3 hores que va durar el bailoteo.... o el moment Irina ballant sense parar amb un ritme inesperat.... si algun dia fan un Mira quien baila per persones no famoses us juro q l’apunto i guanya fijoooooooo... jajajjaja...

El diumenge preparacions per anar a Cunit i fer-li la festa sorpresa al Lluís.... va anar prou bé ie l pobre es deuria pensar q stavem ben sonats però al final es va deixar portar i va fer totes les proves... toooootes toooootes i sense rechistar i va demostrar que si que confia plenament en la colla sei i aquest crec q és el millor regal q ens va poder fer a tots plegats.

Ara que l’apoteosi del cap de setmana va ser el dilluns amb la sorpresa dels bugies.... quina passadaaaaaaaaaaaaaaa! Va molar moltísisisisisism... sobretot quan el paio aquell ens va fotre al mig d’un riu i ens vam quedar xops fins la cintura... el més acollonat va ser que el paio ni se li va mullar la bora dels pantalons (¿?) Vaig deixar q el Marc conduís i es desfogués com un nen cremant adrenalina com un boig i fent-me empassar pols i tots els bassals del camí..... Va valer moooolt la pena, de veritat que ho recomano a tots!

I finalment el dimarts de relax total veient com plovia a saco menys quan em vaig decidir a treure el cotxe pq se’m rentés una miqueta que va parar en sec... en fi que una és així de gafe....

I avui a pencar... amb una mandra bojaaaaaaaaaaaaaaa i amb l’ull ficat al pròxim dia de festa, el 14 de maig que no us penseu q ens quedarem pas a caseta no.... carretera i manta i cap a Hondarribia falta gent! Quin cas!!