No us ha passat mai que el temps ho descafeïna tot???A mi em passa sovint i sovint m’esmprenya q em pasi pq em poso en dubte a mi mateixa sensacions i sentiments, dubto i no m’agrada. M’explico:
Segur q la calor d’aquest any és com mai mai a la vida havia fet... i és q no recordes l’estiu del 2003 que va ser el mes calurós del segle
Segur q el mal de cap q tens avui és com mai mai mai a la vida l’havies tingut... i és q no recordes aquella vegada q et vas haver de quedar a casa pq no podies ni caminar.
I a mi això sovint em passa amb les sentiments: passat el temps seria capaç de perdonar-ho tooooot... i quan t’han fet mal, mal de veritat és imposible, almenys per amor propi. No és q me n’oblidi però si que ho vanalitzo... i no m’agrada pq jo, encara q no m’agradi massa: perdono però em costa molt molt oblidar quan m’han fet sentir trepitjada! Mira... un defecte més!
2 comentaris:
és normalíssim que et costi oblidar les males passades, però el temps fa que a poc a poc anem veient les coses d'una altra manera i que sense adornar-te'n allò que havia estat taaaan important i que taaaants nervis i tant mal rotllo t'havia suposat es vagi esvaïnt i quedi com lluny. Potser perquè sorgeixen altres coses que passen a primer terme en importància :-) .A mi també em costa oblidar, com tu ho vanalitzo i deixa de ser important sobretot quan es tracta de persones que estimes molt molt molt, per elles soc capaç d'oblidar el que sigui i allò de fer-ho pagar amb la mateixa moneda m'és del tot impossible, perquè a la gent que estimo de debó sóc incapaç de fer-los mal.
bueno nenas , tinc sentida una dita que diu (PERDONADO PERO NO OLVIDAO)
no esta malamen (ni car ni peix)
Publica un comentari a l'entrada