Camins
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer solsCamins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
2 comentaris:
Clar q si!!!! molts anims!!!!
q s'ha de pensar q quan es tanca una porta s'obra una finestra. I a més..segur q moltes vegades som nosaltres mateixos q d'un granet de sora en fem una muntanya.
Jo quan estic malament penso qu gràcies en tinc de tenir un problema tant insignificant, q hi ha gent q està malalta al llit...
Sé q no és un consòl, però en aquesta vida s'ha de ser positiu! si no...apaga i vamonos!
Molts anims!...a qui sigui q vagi dirigit
una canso mol maca
la persona que li dedicas ha de esta cuntenta de que algu pensi am ella o ell de aquesta manera
ets un cel Anna
Publica un comentari a l'entrada