I avui baixant per les escales de casa la iaia he recordat quan ens penajvem de la barana i saltavem tres o quatre graons de cop....jajjajajajja... i tu, te'n recordes???
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
Jo d'això de les escales no me'n enrecordo però sí de quan ens banyavem a la bassa de l'hort del meu avi, l'aigua estava congelada però a l'estiu anava tan bé!!!! i ha quedat tan però tan petita ara la bassa i semblava tan gran...
Jo de petit també feia el ganapia anant saltant escales, primer dues, després tres, quatre i cada cop més, fins que un dia em vaig fotre tal lletot que des d'aleshores vaig deixar de fer el ganso amb les escales. Clar que vaig continuar fent-ho amb d'altres coses.
Jo m'acordo quan saltava cequies, anava a robar xinxols, magranes i panoies, pescar a sarpeta (amb les mans).... també com a l'estiu mon pare ens agafava als tres i baixavem al riu abans de dinar a fer-nos lo banyet. Havia de saltar d'un marge a l'altre i el meu pare en deia: salta, tranquil·la, jo t'agafo...recordo com m'enganxava a ell... quan el dinar estava fet la meva mare sortia al terrat i ens cridava.. quins records...quines anyorances.... Mònica
5 comentaris:
Jo d'això de les escales no me'n enrecordo però sí de quan ens banyavem a la bassa de l'hort del meu avi, l'aigua estava congelada però a l'estiu anava tan bé!!!! i ha quedat tan però tan petita ara la bassa i semblava tan gran...
Jo de petit també feia el ganapia anant saltant escales, primer dues, després tres, quatre i cada cop més, fins que un dia em vaig fotre tal lletot que des d'aleshores vaig deixar de fer el ganso amb les escales. Clar que vaig continuar fent-ho amb d'altres coses.
Jo m'acordo quan saltava cequies, anava a robar xinxols, magranes i panoies, pescar a sarpeta (amb les mans).... també com a l'estiu mon pare ens agafava als tres i baixavem al riu abans de dinar a fer-nos lo banyet. Havia de saltar d'un marge a l'altre i el meu pare en deia: salta, tranquil·la, jo t'agafo...recordo com m'enganxava a ell... quan el dinar estava fet la meva mare sortia al terrat i ens cridava.. quins records...quines anyorances....
Mònica
Of course que me n'enrecordo!
I no en fa pas gaire temps d'això, jejejeje
Ganapia, ganapia...
Petons!
Publica un comentari a l'entrada