La paraula clau és: trasllat! I ja hi som.... cada cop q la sento m'atabalo i em començo a posar nerviosa i, més q nerviosa, de mala llet i.... pasapalabra pq sinó fotré lagun moc mal donat i tampoc vull!Espero de veritat q aquest sigui l'últim trasllat o almenys q sigui el més llarg i tardem mooooooolt moooooooltíssim en organitzar-ne un altre si és q un trasbals d'aquesta magnitut es pot organitzar d'alguna manera!
M'agobio m'agobio i m'agobio....
M'agradaria poder tancar els ulls o marxar a fer un cafè o un dinar i quan tornés tot fet i ben posadet al seu lloc... ai Annita q de ilusión tb se vive q diuen!
I mira q representa q és una cosa bona... boníssima eh???? Però m'atabalo: q si no tindrem temps, q si no tindrem proutes caixes, q si tenim masses coses inútils, q si hauríem de fer neteja, q si vols dir, q si naps q si cols..... I el Marc aguantant metxa pq sovint oblido q ell deu estar igual d'atabalat/nerviós q jo i a més ha d'aguantar el meu histerisme.... diomiodiomiodiomo, sort q sé q no m'ho té en compte!
Sens dubte necessitem ànims!!
3 comentaris:
Ai Annita, si poguessis tancar els ulls i que estigues tot fet!!! bueno aqui estic per donar-te ànims i suport ja ho saps! molts petonets!!!
Ei, ja saps que us podem donar un cop de mà quan calgui, ja sigui empaquetant o desempaquetant. Només has de dir-ho ok?
Bueno bueno bueno...a no queixar-se més! q ja està fet eeee. NOsaltres demà estem pel que vulgueu petarda!
anims q ja està...i q l'atabalamenta és per una cosa bona! molt bona diria jo!
feliocitats guapos!
Publica un comentari a l'entrada