dimarts, 8 de gener del 2008

De núvol en núvol

Tinc la sensació de que sóc tan tan tan tan feliç q en qualsevol moment el núvol es trencarà i em fotaré una òstiaaaaaaaaaaaa q serà de campionat. Pot ser que en el q portem de 2008 les coses vagin tan i tan bé??? Em penso q no tic massa acostumada.... creuarem els dits pq la ratxa continui (almenys fins a finals de febrer!!!)

4 comentaris:

Irina ha dit...

Escolta...ara t'he de fotre bronca!
com carai pot ser q les coses et vagin de marevella i encara t'estiguis queixant???
si va be, doncs va be..millor!!
pensa q tens sort! i altres no en tenen tanta eeee!
i no diguis q no estas acostumada per favor...tens un pis de proteccio oficial, els 2 traballeu i no cobreu precisament poc...em sembla q jo tinc més dret a queixar-me q tu petardaaaaaaaaaaaaaaa
jjaajjajaja
ale ja m'he quedat a gust! jaja

Anònim ha dit...

mol rebe Irina aquesta sempra esta pluran desde que va neixa

Albert ha dit...

Cara'm tia, jo em penso que que t'hagin regalat aquesta monada de càmera deu ajudar bastant a apujar els ànims.

Estic d'acord amb la Irina i la mama, ets un cas com un cabàs. Pos si tot va bé, doncs va bé i ja et preocuparàs quan vagi malament, no creus? Perqué no disfrutar del moment, em pregunto? Carpe Diem, que deien aquells morts poetes!

Llegeix "L'alquimista" et pot ajudar a entendre.

T'assembles al teu germà, tia!

Irina ha dit...

ui mira q rebeeeeeee, l'alquimista! jo te'l deixo si vols Anna!
aix...veig q els 2 germans sou iguals eee doncs, jajaja...a qui us assembleu? al pare o a la mare ee merce?