Tinc la sensació de que sóc tan tan tan tan feliç q en qualsevol moment el núvol es trencarà i em fotaré una òstiaaaaaaaaaaaa q serà de campionat. Pot ser que en el q portem de 2008 les coses vagin tan i tan bé??? Em penso q no tic massa acostumada.... creuarem els dits pq la ratxa continui (almenys fins a finals de febrer!!!)
4 comentaris:
Escolta...ara t'he de fotre bronca!
com carai pot ser q les coses et vagin de marevella i encara t'estiguis queixant???
si va be, doncs va be..millor!!
pensa q tens sort! i altres no en tenen tanta eeee!
i no diguis q no estas acostumada per favor...tens un pis de proteccio oficial, els 2 traballeu i no cobreu precisament poc...em sembla q jo tinc més dret a queixar-me q tu petardaaaaaaaaaaaaaaa
jjaajjajaja
ale ja m'he quedat a gust! jaja
mol rebe Irina aquesta sempra esta pluran desde que va neixa
Cara'm tia, jo em penso que que t'hagin regalat aquesta monada de càmera deu ajudar bastant a apujar els ànims.
Estic d'acord amb la Irina i la mama, ets un cas com un cabàs. Pos si tot va bé, doncs va bé i ja et preocuparàs quan vagi malament, no creus? Perqué no disfrutar del moment, em pregunto? Carpe Diem, que deien aquells morts poetes!
Llegeix "L'alquimista" et pot ajudar a entendre.
T'assembles al teu germà, tia!
ui mira q rebeeeeeee, l'alquimista! jo te'l deixo si vols Anna!
aix...veig q els 2 germans sou iguals eee doncs, jajaja...a qui us assembleu? al pare o a la mare ee merce?
Publica un comentari a l'entrada