Avui me n'he adonat de com d'important pot arribar a ser Internet..... Sé q moltes de les persones que llegiran això no s'ho creuran o es pensaran q se m'ha ant l'olla completament... En fi no pretenc convèncer a ningú sinó explicar una història, la meva història: A finals de maig de l'any passat vaig entrar a un foro, al de guia nupcial. El Marc i jo haviem decidit casar-nos i tenia un munt de dubtes sobre papers, jutjats, vestits, llocs.... bbbuuufffff hi penso i m'estresso....
La primera persona amb qui vaig parlar va ser la Irina.... encara guardo el primer privat amb ella i amb ella vaig descobrir la Ruth, l'Ari i, finalment, la Gisela. D'elles només puc dir q si m'he casat i ho he fet com ho vaig fer i em va quedar lo puta mare q em va quadar, en part, va ser per elles... pels seus concells, les sevs converses, els seus ànims.... tot tot tot els hi dec a elles.....
Bé.... arrel de totes aquestes vivencies ha sorgit una amistat, que jo crec sincera, els nostres marits s'han conegut i ara compartim moltes més coses que no pas el casament: vivències, secrets, confidències, vicis, és igual.... però ho fem de cor i no us menteixo quan us dic q si no parlem cada dia ja sembla que ens falti alguna cosa.... Des de que les conec ni que sigui per sms hem parlat.... Elles van ser les primeres en felicitar-me quan vaig sortir de l'Ajuntament de Casserres, amb elles em vaig emocionar quan vaig triar el vestit del meu casament (tb gràcies a elles vaig sapiguer on anar) amb elles vaig saber q l'Ari ens convidava al seu casament, hem anat a sopar, al "Pipas", estem maquinant cosetes especials per un dia especial amb il.lusió....
No sé com dir-vos-ho.... xo està molt clar: Q US ESTIMO CONY!!
6 comentaris:
Sense comentaris... Soc la persona més indicada per saber quant d'important pot arribar a ser Internet a les nostres vides i no només per coses dolentes (com els virus, pagar les factures de l'ADSL, etc...). A mi m'ha canviat la vida totalment, gracies a ella, m'he casat amb una dona meravellosa, visc i estic descobrint un país fantàstic i amb una gent fantàstica i estic assumint reptes que mai de la vida m'hauria plantejat que viuria.
En definitiva m'alegro que a tu també t'hagi ajudat a ser felis, ni que sigui una mica.
Molts petons!
Anna tía!! ETS UN SOL!! Que m'he emocionat i tot. Saps que ho em parlat moltes vegades, que jo tampoc m'he cregut mai aquestes històries d'internet, pero cony! (aqui no hi ha censura, jejeje) Si es que quan no parlem us trobo moltíssim a faltar. He compartit coses amb vosaltres que no he fet amb les meves amigues de tota la vida. I que després de la mega-festa que farem al casament de l'Ari, hem de començar a preparar el viatge a Bèlgica. Oe, oe!!! Molts petonets!
Anna carinyu!!!!!! q m'has fet emocinar...recordo el primer dia q vas entrar al fòrum...recordo q anaves perduda..i q vaig veure en tu la meva ànima bessona. Jo no m'he cregut mai això d'internet...mai, i mira ara...tinc unes amigues q no les canviaria per res del món...a elles i als seus marits tampoc. Sou uns sols, i jo també us estimo moltissim.Molt sovint m'heu demostrat moltes coses, més de les que us penseu.
I si, espero que vingueu a visitar-me a Belica, sense vosaltres no seria el mateix.
Mil petonets i moltes gràcies!
Ostres Anna, és super bonic tot això.... però el millor és que no deixa de ser veritat!!! Un cosa bonica, i real, què més podem demanar? Ets una persona única, especial, encantadora.... i em vas encaminar cap a la Ruth, l'Irina, l'Ari....
Gràcies per ser-hi, per haver cregut en GN quan encara s'hi podia creure, però sobretot, gràcies per ser com sou, pilonguetes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aiix Anna... no havia posat res aquí sobre aquest comentari... en quant el vaig llegir, em vaig fer un fart de plorar (tot s'ha de dir, estic a menys d'un mes de casar-me i estic hiper-sensible jeje)
Que t'he de dir?? convidant-vos al meu casament, crec que queda ben clar lo importants que sou per a mi...
en fi... Anna, que jo també t'estimo moltissim.. us estimo moltissim!!!
Publica un comentari a l'entrada