Un sopar molt "cassolano"

Que un bon sopar amb les bones amigues et treu el ventre de penes ja ho sabíem però quan rius fins a no poder més amb l’abric siseurista de l’Olga i amb el iogurt cassolano de la Natàlia o amb qualsevol tonteria q se’t passi pel cap és el millor q et pot passar per acabar amb el regust amarg d’una setmana pèssima: els 4 litres de sangria (entre 8 persones), el cambrer una mica inepte, la veterinària amb dots de psicoanalista, les cartes i els mails, el Friends i els freaks q hi havia dins, la perra de volguer acabar la festa a La Sal.... I tot això sense que al final ens atrevíssim a disfressar-nos perquè arribem a entrar al Friends disfressades d’equip de bàsquet i encara riuríem ara, nosaltres i els autèntics freaks que haurien perdut una mica del seu merescut protagonisme.

Es clar que hi va haver de tot: un soparet a base de quatre bones tapes i amb unes braves i unes croquetes que (boníssimes encara q una mica salades) van arribar amb els postres i q la geni q ens va recomenar el restaurant no es va presentar pq no es va recordar de nosaltres... Es veu q últimament es porta això de les males excuses....En fi sort q va ser un motiu més per riure....!!! L'Olga fent el remena nena amb la sangria, la Nat i jo mateixa fent caretos com sempre... en fi....

Bé noies.... després da'questa experiència quan és i qui s'apunta al proper sopar d'equip?? Prometo que aquesta vegada anirem a La Sal...!