Passar-se la vida dubtant de tot tampoc és la millor manera d'afrontar-se a res, dubtar de la vida, dels camins triats, del passat i del futur, de la feina, i fins i tot de tu mateixa.... deu ser q tinc l'autoestima sota mínims?? Brbrbrbr quina ràbia sentir-me així i quina ràbia q m'hi facin sentir.
Anna respira, treu pit i endavant, ser com sóc és el millor q tinc (de fet tothom ho hauria de veure així amb si mateix) per lo bò i per lo dolent ni millor ni pitjor q els altres sinó diferent.... I a qui no li agradi q em borri dels seus contactes i de la seva vida (altres ja ho han fet i no ens mort ni ells ni jo....)
I jo feliç de la vida amb els q SI q em conèixen bé, amb els q NO m'intenten canviar, els q m'animen a enfortir els meus punts bons i a polir els dolents. Els q em fan SEMPRE costat, els que saben QUAN CAL dir les coses, les bones i també les dolentes, i de quina manera fer-ho....!
I com molt bé diu el tòpic: es pot dir més alt però no més clar. No us sembla????
1 comentari:
Es clar que si, Anna, la gent no pot intentar canviarte.
Quan es troben punts amb els que no estas d'acord, has de poder defensar allo que penses, sense cap por, ni molt menys imposicions per part dels altres. La dictadura va acabar fa molts anys.
I els supossats amics que vas deixant enrere, segurament no es mereixien estar al teu costat, aixi que ja estan be on estan ara.
Anima't perque sempre surt el sol despres de la foscor, encara que no el veiem amb facilitat.
Publica un comentari a l'entrada