"Si decideixes llençar la tovallola
almenys fes-ho havent-la suat"
I soposo q si has fet tot el q has pogut tampoc estàs obligat a més i no penso deixar q sigui més fort q jo i molt menys q em controli i m'anul.li.
O sigui q.... "ahuecando el ala" aquest sentiment de mini-fracàs absolut!!!!!
(Mama segur segur q demà ho veuré tot difrent!)
3 comentaris:
esta es mi chica
ai, em sembla q sé de que parles, i em sap greu.
Res de fracàs, res de res!!! això no és cap fracàs, si no tot el contrari! sé q és fàcil dir-ho des de fora, però és q no has de deixar q t'afecti!
I estic aquí pel q vulguis reinona meva!
A veure preciosa, jo també em penso que sé de qué estàs parlant...
Mira, diuen que res no passa si no és per un bon motiu que potser ara se t'escapa però que amb el temps acabaràs trobant i reconeixent.
I estic d'acord amb tú en que heu fet tot el que heu pogut i ningú (potser només vosaltres mateixos, i és una elecció personal a la fí i al cap) us pot retreure.
Pensa en això: tot en aquesta vida...tot el que ens passa (bo i dolent, dolent que sembla bo i bo que sembla dolent,etc...) té un motiu inexorable i aquest motiu és que aprenguem dels nostres errors, que aprenguem de les males passades de la vida, de les bones passades de la vida...En definitiva que aprenguem alguna cosa, i de nosaltres depèn descobrir de què es tracta.
En aquest cas, jo no puc dir-te que sigui. Et puc dir que em penso que és, però de totes maneres no crec que t'ajudes massa. Ho heu de descobrir per vosaltres mateixos.
T'ho deixo de deures, ok?
Publica un comentari a l'entrada