Us heu arribat a plantejar quantes persones coneixem al llarg de la vida? Quantes passen? De quantes n’aprenem i a quantes fem apendre? Quantes ens ensenyen coses? I que totes aquestes persones, a vegades millor per recordar a vegades millor per oblidar, acaben formant part de nosaltres mateixos?? Doncs jo m’ho he estat plantejant aquest matí al tren… procurant no adormir-me per no passar-me la parada i gelada de fred.Me n’he adonat q en el fons cada una de les persones q ens creuem en la nostra vida, fins i tot amb les q parlem una sola i única vegada, ja formen per sempre més part de nosaltres mateixos... ens moldejem a mesura q anem vivim i clar està que les persones q ens trobem pel camí tenen un paper important en tot aquest procés: uns ens influencien, altres ens estimen, uns ens odien, altres ens parodien, uns ens envejen, altres ens aprecien, uns ens ajuden, altres ens ensenyen..... I entre tots t’acaben formant com a persona, amb lo bo i lo dolent com tot en aquesta vida.
3 comentaris:
Penso exactament el mateix q tu!
per això li dono les gràcies a tota la gent que he conegut, siguin bones persones o no. Fins hi tot els hi estic agraida a persones indesitjables, pq elles en part tb, m'han fet com sóc.
I com tu dius, entre tots ens fan com som!
Anna, gràcies per fer-me així!
pues mira que si totas las personas que io i parlo forman par de la meba vida no las pudre arrusega je je je es broma
com sempra Anneta tens tota la rrao i tu Irina tambe
totas les esperiencias las bonas i las dulentas ens forman com personas
unas millos i deltras .........
Bé, de tots els escèptics i escèptiques que hi ha en aquest món, mai m'hauria pensat que tu em donaries aquesta sorpresa.
Aquest és el primer pas per descobrir que la vida de cada persona, totes aquestes trobades " a l'atzar", no ho son pas a l'atzar. Si et pares a pensar una mica te n'adonaràs.
Tot condueix a un fi i tot el que ens passa, o gairebé tot (perqué hi ha coses, "eleccions" que depenen única i exclusivament de nosaltres), té un perqué i ens va conduint i ens va formant.
Felicitats Anna! Ets a punt de trencar la barrera i donar un gran pas espiritual que et durà per altres camins i a llocs que no pensaves mai que arribaries.
Publica un comentari a l'entrada